Pressió sobre el PSOE: El Jacobino crea el seu propi partit, Izquierda Española

Es mouen les plaques tectòniques de l'esquerra i, per remissió, d'Espanya. La deriva estructural de tipus postmodern de l'esquerra ha donat lloc a un partit nou. Es tracta de "Izquierda Española", la materialització política del 'think-thank' El Jacobino.

No és una esquerra a l'esquerra del PSOE

Avui poden estar naixent les forces polítiques de què parlarem en el futur. Com informem des d'E-Notícies, 2024 serà un any de novetats electorals. L'explicació està a la vista: al juny són les eleccions europees, que són la plataforma perfecta perquè els nous partits provin sort.

Un d'ells és El Jacobino, que s'acaba de constituir com a partit amb el nom de "Izquierda Española". El seu ideari, el propi de l'esquerra d'ADN francès: centralisme, igualitarisme radical i un Estat gran per intervenir gairebé en tot. En aquest sentit, una de les coses que veurem per part d'aquest nou partit serà un enorme treball de comunicació.

Perquè si alguna cosa no s'assembla al PSOE – i la seva versió destil·lada de Podemos (ara Sumar) –, això és l'esquerra jacobina. El cap visible del partit, Guillermo del Valle, es va fer fort com a figura mediàtica amb les seves crítiques al postmodernisme. Crítiques a la ideologia trans, als independentismes i a la socialdemocràcia econòmica realment existent.

Esquerra Espanyola i Catalunya

Per ser centralista i igualitarista, aquest nou partit proposa una confrontació directa amb els nacionalismes perifèrics. "Espanya té un Govern presumptament progressista, però que depèn de partits reaccionaris que defensen privilegis jurídics i econòmics per a alguns", ha dit del Valle.

Aquest serà l'assumpte del qual més donarà de parlar Izquierda Española: la tornada al discurs de l'esquerra de la qüestió de la unitat nacional. En tant que 'jacobina', aquesta esquerra vol treure a la llum la dimensió “reaccionària” i antimoderna dels nacionalismes perifèrics. Una reestructuració de la cultura política espanyola de tal calat que caldrà veure si és possible: en teoria, no poden pactar ni amb els nacionalismes, ni amb la dreta ni amb l'esquerra.

Sigui com sigui, el partit està en la situació pròpia dels partits naixents: estructuració territorial, propostes i cares visibles. En aquest sentit, han aconseguit que figures com la de Redondo Terreros o Francesc de Carreras fessin acte de presència a la presentació oficial del partit. El pròxim 9 de juny, eleccions europees, sabrem si aquestes idees mostren recorregut.