'La 2 Catalunya' o com ha aconseguit l'elit processista sobreviure després del Procés

El Procés, venut a les masses com un acte heroic, sempre va ser per a l’elit nacionalista una mera estratègia per ostentar el poder. Un ampli elenc de polítics, empresaris i comunicadors es van enriquir durant els anys àlgids del Procés. El seu descarrilament va desfermar una ferotge lluita per la supervivència, on l’estratègia camaleònica d’ERC i Junts ha jugat un paper fonamental.

Oriol Junqueras va ser el primer que va entendre, ja el 2019, que la partida s’havia acabat i calia adaptar-se a les noves circumstàncies. Carles Puigdemont va jugar un temps més a la confrontació. Fins que Pedro Sánchez li va obrir de bat a bat les portes de l’Estat.

Aquesta setmana hem conegut la contractació de Jordi Basté, Vicent Sanchis i Toni Soler per al nou canal de TVE a Catalunya. El canal, que començarà les seves emissions el dia de la Diada (11 de setembre), forma part dels compromisos de Pedro Sánchez amb Junts. Serà una desconnexió territorial que oferirà una programació íntegrament en català, i a jutjar pels fitxatges, amb un clar biaix ideològic.

‘La 2 Catalunya’ és un símptoma de com l’elit processista, política i mediàtica, ha aconseguit sobreviure després del fracàs del Procés. Ja que aquesta elit mai no va estar guiada pels principis sinó per la set de poder, la seva adaptació a la nova realitat ha estat un procés natural. Si abans es servien del poder apel·lant a la ruptura de l’Estat, ara s’hi aferren mitjançant l’acomodació en aquest mateix Estat.

Els supervivents del Procés

Vicent Sanchis és un cas paradigmàtic d’això: de capdavanter del processisme mediàtic com a director de TV3 en els anys durs del Procés, a tertulià en mitjans públics i subvencionats. Ara presentarà un documental sobre el franquisme al nou canal ‘La 2 Catalunya’, per cortesia dels pactes de Junts amb el PSOE.

Jordi Basté ha estat un altre dels comunicadors que amb més afany va defensar el Procés en la seva dimensió més woke. Avui ho continua fent des de les ones de Rac1. També ha aconseguit espai en la programació del nou canal, on presentarà un programa d’entrevistes en prime time.

Menció especial mereix Toni Soler, a qui el Procés i el postprocés han banyat en or. La seva proximitat a ERC li va permetre que la seva productora fos durant anys la més contractada amb una facturació mitjana de 6 milions l’any. A la pluja de milions facturats durant els anys del procés s’hi suma ara una altra suculenta suma de 500.000 per un espai al nou canal de TVE a Catalunya.

A més d’aquest nou canal amb un marcat segell indepe, Junts i ERC van aconseguir colar Miquel Calçada i Sergi Sol al consell d’administració de RTVE. Calçada i Sol formen part d’aquesta elit processista que van passar de defensar la República Catalana a colonitzar els ressorts del poder de l’Estat opressor.

De lluitar contra l’Estat a viure’n

No només en l’àmbit comunicatiu. La submissió de Junts i ERC al PSOE, amb l’amnistia i el referèndum d’autodeterminació com a pretext, els ha permès accedir a suculents càrrecs en consells d’administració d’empreses públiques espanyoles. Aquesta és una de les raons per les quals el processisme continua sostenint Pedro Sánchez en el poder.

Tot i que la infiltració del processisme a l’Estat espanyol va més enllà de l’àmbit mediàtic, aquest és el més flagrant. Perquè els gurús mediàtics del Procés no només continuen sobrevivint a la Catalunya postprocessista. Sinó que continuen estenent el seu poder, i utilitzen els seus altaveus per difondre la seva ideologia com si seguíssim el 2017.

Aquesta elit no podria sobreviure sense la contribució dels partits. PSOE i PSC utilitzant els partits independentistes per mantenir-se en el poder. I els processistes utilitzant els socialistes per mantenir el poder tot i haver-lo perdut.