Europa Press Guerra en el processisme: indepes radicals es revolten ara contra Òmnium Cultural
El panorama del postprocés: una guerra interna entre independentistes que no s’acaba mai
El processisme està en el seu pitjor moment. La fragmentació política i la pèrdua de mobilització han derivat en un malestar que arriba fins i tot als seus principals altaveus. L'última polèmica l'ha protagonitzada Òmnium Cultural, que s'ha convertit en blanc de les crítiques del sector més radical de l'independentisme.
L'origen del conflicte està en unes declaracions de Xavier Antich, president d'Òmnium, a la Universitat Catalana d'Estiu. Antich va defensar la necessitat de “tenir paciència” en l'objectiu d'aconseguir l'oficialitat del català a la Unió Europea i va plantejar la construcció nacional des de l'òptica dels “Països Catalans”. Un discurs que, tot i que pretenia reforçar la dimensió cultural i lingüística, va ser percebut com un abandonament de l'objectiu immediat de la independència.
El processisme viu el seu pitjor moment | Europa Press
El malestar dels sectors més durs
El primer a reaccionar va ser Joan Puig, director del diari La República i independentista radical. Puig es va mostrar molt crític amb el plantejament d'Antich i va publicar un missatge a les xarxes socials on va carregar durament contra el president d'Òmnium. “Indignat amb el discurs de Xavier Antich, ple de paraules buides i sense aposta per la independència. Ens recomana paciència… cal una sacsejada a la principal entitat civil del país”, escrivia:
Aquestes crítiques reflecteixen un descontentament creixent entre aquells que consideren que Òmnium, igual que l'ANC, ha perdut el paper de motor de l'independentisme. El que abans eren organitzacions que omplien els carrers i pressionaven els partits, ara són acusades d'acomodar-se a les circumstàncies.
El retret de Puig connecta amb un sentiment estès a les bases més radicals. Per a aquests sectors, l'independentisme està en el seu punt més baix i els discursos institucionals d'entitats com Òmnium no fan sinó agreujar aquesta percepció. Tot això sense perjudici que els més radicals també fossin una part essencial de la dècada processista.
El processisme en el seu pitjor moment
Les tensions al voltant d'Òmnium Cultural són un símptoma de la crisi més àmplia que viu el processisme. Ara mateix, el processisme oficial està dividit entre ERC, Junts i la CUP, sense un full de ruta comuna i amb un suport social minvant. Alhora, entitats que abans actuaven com a altaveus de la mobilització, com l'ANC o Òmnium, es consumeixen en la inutilitat.
L'ANC també es troba en el seu pitjor moment | Europa Press
El resultat és una creixent i constant guerra interna - n'hi ha prou de veure l'ANC - on els mateixos referents mediàtics i civils del sobiranisme es qüestionen entre si. La reacció de Puig contra Antich és només l'últim capítol d'un enfrontament que confirma la debilitat actual del moviment. El postprocés continua
Més notícies: