El Govern torna a no fer els deures

És curiós: després de gairebé deu anys de Procés, la política catalana viu més supeditada que mai al que passa a Madrid i al Congrés dels Diputats. L'exemple més clar és amb els pressupostos de la Generalitat de Catalunya, que no hi són ni se'ls espera a curt termini. Just abans de l'estiu, el Govern va assegurar que començaria a treballar amb els comptes del 2024, però tres mesos després no només no se'n sap res, sinó que no s'ha produït cap avenç.

Les eleccions del 23 de juliol ho han canviat tot. La política catalana és ara mateix tan dependent de Madrid que cap de les formacions importants del Parlament de Catalunya no diu res ni fa cap moviment.

ERC sobreviu gràcies a això, perquè continua sent necessària per al PSOE. Junts centra tots els seus esforços a què Carles Puigdemont pugui tornar a casa i Salvador Illa assumeix que és un simple peó del funambulista Pedro Sánchez. Els Comuns demanen una negociació ja a Pere Aragonès pels pressupostos, però sense gaire esforç, conscients que els tocarà votar a favor a canvi de Madrid.

La política catalana s'ha convertit, doncs, en això, en una moneda de canvi. El que passa ara mateix al Parlament de Catalunya es decideix als passadissos del Congrés dels Diputats i al Govern d'Espanya. PSOE i Sumar -Comuns a Catalunya- acabaran votant els pressupostos de la Generalitat passi el que passi, és una evidència. I com que Esquerra Republicana de Catalunya ja ho sap, tampoc té gaire pressa a elaborar els números, conscients que l'aritmètica a Madrid els afavoreix malgrat perdre vots en cada contesa electoral.

Només Junts per Catalunya podria alterar aquesta situació, però ara mateix el Parlament tampoc no els importa gaire. La possible tornada de Puigdemont a casa és el més important, la prioritat número u de qui fa sis anys que està allunyat i ara gràcies al PSOE torna a ser un actor polític actiu. És paradoxal, però els esforços de Junts són ara mateix a Madrid i no a Barcelona.

No hi haurà pressupostos el 2023

Tot fa pensar que no tindrem nous comptes fins el 2024. Els números d'aquest curs ja es van aprovar al març, cosa que no hauria de ser normal. El Govern assegura que vol parlar amb PSC, Comuns, la CUP i Junts, però no ha fet cap trucada. El que importa ara és treure profit després de municipals i generals i veure com es reparteixen el pastís a l'Ajuntament de Barcelona i al Congrés.

Els pressupostos, doncs, seran una moneda de canvi un altre any més. Ha arribat el setembre i no s'han fet els deures i en cercles propers d'ERC s'assumeix que hi haurà un pack conjunt i que el vot del PSC i Comuns serà la contrapartida a la investidura de Pedro Sánchez.

El gran perjudicat torna a ser Salvador Illa, que li tocarà tornar a menjar-se el gripau de votar els pressupostos per "responsabilitat". A la seva mà estaria forçar noves eleccions, però haurà d'esperar almenys un any més. Perquè hi haurà pressupostos, encara que ja no siguin el més important del curs. El que prioritzen els partits és assegurar-se cadascun les seves institucions, càrrecs i governs.