El Gobierno no vol que sàpigues que quasi la meitat dels teus ingressos són per a ells

En alguna ocasió ja ens hem referit a l'Institut Juan de Mariana. Es tracta d'un centre d'estudis econòmics amb una clara orientació liberal i crítica amb l'Estat. A E-Notícies ens hem fet ressò d'alguns dels seus informes més controvertits. Per exemple, el que assenyala que Espanya té un problema amb el deute o el que explica que el mercat laboral espanyol té els seus clarobscurs.

Però, sens dubte, la seva feina que ha aixecat més polèmica és el que ells mateixos han batejat com a “Impostòmetre”. I és que, per la seva orientació liberal, l'Institut Juan de Mariana vol que el ciutadà sigui conscient dels impostos que paga a l'Estat. La conclusió - que va armar un enorme enrenou a les xarxes i als mitjans - va ser que un treballador dedica d'alguna manera o altra un 50% dels seus ingressos a impostos.

Poc després, el líder de la patronal, Antonio Garamendi, va punxar i també va arribar a l'os. Va verbalitzar la que és una de les demandes més comunes entre els economistes liberals: que el treballador rebi íntegra la seva nòmina i que sigui ell qui faci els ingressos a la Seguretat Social i a Hisenda (cotitzacions i IRPF, respectivament). “És la manera com es veuria realment quant és el cost real dels salaris a Espanya”, va dir Garamendi.

La proposta de la polèmica

Com ha explicat l'economista Juan Ramón Rallo - habitual de l'Institut Juan de Mariana -, l'informe analitza el total dels impostos i no únicament l'IRPF, la base imposable dels quals sí que són els ingressos. És a dir, que s'han centrat a analitzar els impostos que exigeix l'Estat jurídicament. Així, sobre uns ingressos mitjans de 25.500 euros anuals, l'Institut conclou que el 45,5% acaba d'alguna manera o altra a l'Estat.

De tots aquests pagaments a l'Estat, Garamendi va posar el focus sobre les cotitzacions socials. Novament, la polèmica vingué per la naturalesa de l'impost. En teoria, és una despesa que dona dret a una futura contraprestació. Però també és cert que la Seguretat Social paga en funció del que té en el moment i que no contreu cap obligació econòmica inamovible. Tot i el nom, la 'Seguretat' Social no funciona com una assegurança.

Doncs bé, davant d'aquesta situació, els sectors progressistes han sortit en tromba a criticar tant l'informe com la proposta de la patronal. Han parlat que trencaria la solidaritat fiscal o que els treballadors ja poden consultar la nòmina si volen. Enric Juliana, per exemple, va arribar a dir que aquesta proposta té com a objectiu organitzar una "insurrecció fiscal".

I al Gobierno tampoc no li ha fet gaire gràcia la proposta. Yolanda Díaz va dir que era “profundament incorrecta” i Escrivà va dir que l'Estat no ha "d'innovar” sobre aquest assumpte. "Espanya no té un nivell elevat de cotitzacions socials ni de costos laborals", va concloure el ministre.