'Suma y sigue' amb el deute de la Seguretat Social

Com es podia esperar, aquest any la Seguretat Social viurà de traspassos de l'Estat. Sense la recaptació dels impostos generals, pagar les pensions seria una quimera. Amb aquesta dinàmica, la sostenibilitat de les pensions està cada cop més entredit.

I es va girar la demografia

La Seguretat Social sol presentar-se com un sistema a part de l'Estat, com si tingués vida pròpia. De fet, s'hi relacionen certs impostos que serien exclusius per al seu finançament: les cotitzacions socials, per exemple. Això és així, sí, però només a efectes comptables. A efectes econòmics, la Seguretat Social forma part de la mateixa guardiola.

És a dir: la Seguretat Social fa fallida si fa fallida l'Estat i, si no, no. La famosa “sostenibilitat” de les pensions no és en realitat tal cosa. Per si mateixa, la Seguretat Social podrà ser insostenible, però en aquest cas se li transfereixen recursos d'una altra part i se'n cobreix el buit.

De fet, és que no podria ser altrament: la demografia va en contra. Al seu dia, quan n'hi havia molts més a pagar que a cobrar, les pensions eren un negoci rodó per a l'Estat. Perquè, com que no és un sistema propi, els superàvits es dedicaven a finançar el mateix Estat. El problema apareix quan la demografia s'inverteix: en lloc de finançar l'Estat, ho sagna.

El 8% del PIB i cap amunt

I aquí hi ha els fets: fa molt que la Seguretat Social viu de traspassos de l'Estat. Això revela que la diferència entre els impostos és nominal, d'aparença. Tot va al mateix fons i després el govern de torn posa i treu. Aquest any, suma i segueix: l'Estat li traspassarà 43.000 milions d'euros.

En total, la factura puja als 106.172 milions d'euros: això és el que deu la Seguretat Social. Encara que en realitat no ho deu a ningú perquè, com diem, el que reparteix els diners és el mateix: l'Estat. Seria com dir que una butxaca deu diners a l'altre. El cas és que la insostenibilitat crònica de les pensions ja representa el 8% del PIB.

Qui, per acció i per omissió, ha disparat la despesa és Pedro Sánchez. El seu mandat coincideix amb l'arribada dels 'boomers' al sistema, amb la ressaca de la Covid i amb les polítiques socials. Des que va arribar a la presidència, el 2018, el deute de la Seguretat Social arriba als 90.000 milions d'euros.

El sistema està tan tensionat que les distorsions es produeixen, ja no per pagar les pensions, sinó per pagar les pagues extra. Rajoy va ser el primer que es va trobar, el 2017, que no hi havia liquiditat per a l'extra d'estiu. D'altra banda, l'augment de les cotitzacions pels bons resultats de l'ocupació no és suficient per estirar el carro. Tot plegat planteja un futur incert.