L'ocupació pública augmenta més que mai a Espanya

El Gobierno va anunciar el 2023 l'oferta d'ocupació pública més gran de la nostra història: gairebé 40.000 places més. La ministra Montero ho va justificar fent referència a les retallades dels anys passats i al reforç de les plantilles. Per part seva, els sindicats són d'aquesta mateixa opinió. CSIF, per exemple, indica que calen 400.000 llocs de treball públics més. La majoria, per a la sanitat, amb ni més ni menys que 250.000 places. Espanya, en resum, viu un boom d'ocupació pública.

I aquest boom d'ocupació pública és paral·lel a un altre boom: el dels opositors. Segons va explicar el portal Oposita Test, els joves es refugien cada vegada més a les oposicions. I els motius són clars: fonamentalment, més seguretat laboral, que també implica salaris més alts. El 2023, per exemple, les bones dades del PIB van obligar el Gobierno a augmentar els salaris dels funcionaris en un 3,5%.

Al marge del signe ideològic del Gobierno de Sánchez, aquesta situació té un rerefons demogràfic. I és que la jubilació en massa dels boomers deixarà un enorme buit de llocs de treball públics. A efectes econòmics, això té un doble cost: cal pagar les pensions d'aquests exfuncionaris i els sous de què cobriran les places.

A Catalunya també augmenta l'ocupació pública

Sobre aquest assumpte, l'Institut Juan de Mariana - un think tank econòmic d'orientació liberal - va publicar l'informe 'Les ombres del mercat laboral espanyol'. Entre altres coses, s'apunta que “La contractació pública augmenta de manera imparable durant la darrera dècada i, més especialment, a l'últim lustre. Abans, durant i després de la pandèmia, les plantilles de les administracions no paren de créixer”.

Les dades de l'informe assenyalen que, des del 2019, l'ocupació pública ha crescut al voltant de 460.000 afiliats a la Seguretat Social i, d'aquests, el 72% són empleats autonòmics. La resta es divideixen entre funcionaris estatals i funcionaris d'ajuntaments, diputacions, consells insulars, cabildos, etc. En total, les comunitats autònomes representen el 62,2% de l'ocupació pública.

I Catalunya no se'n surt d'aquest esquema, al contrari: ho reafirma. Eduardo Magallón explicava la setmana passada des de La Vanguardia que, els darrers tretze anys, l'ocupació pública de la Generalitat havia crescut un 70% més ràpid que els altres sectors econòmics catalans. En el període del 2010 al 2023, els treballadors vinculats d'alguna manera a la Generalitat han crescut gairebé un 25%, mentre que l'augment de l'ocupació va ser del 14,6%. Novament, el gruix d'aquest augment va ser per a sanitat i educació.

D'altra banda, el rumb del Govern d'Aragonès anava a ser el mateix que el rumb del Gobierno de Sánchez: més ocupació pública per compensar les retallades i augments salarials per als funcionaris. El pressupost fallit d'ERC preveia augmentar els salaris públics un 2,6% el 2024, que és més del doble que l'augment que s'espera per al sector privat (un 1,1%).