Europa Press França dispara les devolucions en calent d’immigrants al nord de Catalunya
Macron necessita competir amb Le Pen i això significa endurir el control de fronteres: Espanya com a embut migratori
La frontera entre Espanya i França a Portbou s'ha convertit en un punt crític de tensió migratòria dins de la Unió Europea. Com explica Joan Guirado, col·laborador d'aquesta casa, per a ABC, les autoritats franceses han intensificat les devolucions en calent d'immigrants irregulars.
L'escena es repeteix cada dia. Agents de la policia francesa intercepten els sense papers als trens que arriben a Cerbère des de Barcelona. Tot seguit, els abandonen a la benzinera al costat de l'antiga frontera, en ple municipi de Portbou. D'aquesta manera, retornen els immigrants a sòl espanyol sense cap tràmit entremig.
Portbou és una localitat molt petita | Tripadvisor
La situació reflecteix un conflicte latent en la política migratòria europea. Espanya actua com a porta d'entrada de bona part de la immigració il·legal procedent d'Àfrica, però molts d'aquests migrants tenen altres destinacions. Aquesta realitat genera friccions internes a la UE, sobretot quan països receptors com França opten per una política de control ferri.
En el cas francès, però, aquest enduriment dels controls a la frontera franco-espanyola no és casualitat ni una manifestació d'un conflicte soterrat amb Espanya. Al contrari, respon a una estratègia política d'Emmanuel Macron per frenar l'ascens de Marine Le Pen. Això té un efecte col·lateral a Espanya, que, com diem, es converteix en una olla de pressió.
Le Pen pressiona molt Macron | Europa Press
Espanya, atrapada com a embut migratori de la UE
França no està sola en aquesta política de tancaments selectius. Països com Itàlia, Alemanya, Àustria o Portugal han adoptat estratègies similars, deixant Espanya com el principal punt d'entrada de la immigració irregular. Aquesta manca de coordinació a nivell comunitari agreuja les tensions en zones frontereres com Portbou i, més en particular, sobre els ajuntaments.
La conseqüència és una espiral de tensió. Les devolucions en calent alimenten la presència de migrants encallats a la localitat, cosa que alhora incrementa els problemes de convivència i percepció d'inseguretat entre els veïns. En el cas de Portbou, a més, hi ha un fort contrast amb la tradicional calma d'aquest municipi.
Espanya és la gran porta d’entrada de la immigració | Europa Press
Tal com confirmen diverses fonts policials i municipals a l'ABC, el nombre de fets delictius ha crescut de manera sostinguda els darrers anys. Tot i que la majoria d'aquests delictes són lleus, els veïns denuncien també “situacions violentes” als carrers. Així, per exemple, l'alcalde explica que durant els mesos d'hivern s'han produït actes vandàlics com la trencadissa de vidres de cotxes o establiments, simplement per poder pernoctar al seu interior. L'alcalde Gael Rodríguez (PSC) admet que, tot i que els serveis socials depenen d'un organisme comarcal, no poden atendre totes les demandes.
Som, doncs, davant d'un problema clàssic de molts ajuntaments catalans. Perquè si una cosa és evident és que el gruix de la crisi migratòria la gestionen els consistoris i els ens institucionals més propers al ciutadà. Això explica que hagin estat figures municipals - Orriols, Albiol - les que hagin destacat dins de la política catalana.
Més notícies: