L'entorn de Carles Puigdemont aplana el camí per pactar amb el PP

Els recents atacs de Carles Puigdemont a Aliança Catalana van posar de manifest el nerviosisme davant el declivi electoral de la seva formació. L'estratègia de pactes de Madrid és clau en aquest sentit. Els casos de corrupció al PSOE obliguen Waterloo a marcar distàncies amb Pedro Sánchez, almenys en el pla retòric.

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha valorat en una entrevista a La Razón la possibilitat de donar suport a Feijóo. “Crec que el PP pot arribar a tenir els vots suficients per governar sense dependre de Vox. Seria l'escenari ideal per a qualsevol demòcrata”, ha afirmat.

Des de Junts han repetit per activa i per passiva que no formen part del bloc de govern ni de la dreta, sinó que el seu únic interès és Catalunya. Però poques vegades l'entorn de Waterloo s'havia manifestat tan clarament en aquest sentit. Estratègia real d'acostament al PP, o maniobra per continuar pressionant Pedro Sánchez? 

Junts vol ser l'alternativa a Vox

És evident que l'afebliment del Govern socialista ha obligat Puigdemont a explorar altres escenaris. Boye deixa clar a la seva entrevista que Junts “no té capacitat per derrocar Pedro Sánchez”. La prioritat de Carles Puigdemont continua sent sostenir el PSOE per culminar els acords d'investidura.

Des d'aquest punt de vista, l'agitació de possibles pactes amb el PP no és més que una estratègia de pressió al PSOE. Alhora, Junts necessita aplanar el terreny davant la possibilitat que caigui el Govern i hi hagi un avançament electoral.

A Waterloo són conscients que ara mateix pactar amb el PP seria encara més impopular que la seva aliança amb Pedro Sánchez. Entre altres coses, per la recent ofensiva de Feijóo contra l'oficialitat del català a Europa. Però també semblava impossible que Carles Puigdemont pactés amb Pedro Sánchez, i va acabar fent-ho.

Tot és qüestió de retòrica, i a la cúpula de Junts creuen que la clau és en l'aïllament de Vox. Puigdemont vol presentar-se com l'alternativa perquè el PP pugui governar sense l'extrema dreta. A més, fora del conflicte català, Junts ha demostrat una millor sintonia amb els populars en temes econòmics, fiscals o d'habitatge.

La dretanització de Junts

Efectivament, pactar amb el PP, sempre que sigui sense Vox, donaria a Junts dos avantatges importants. D'una banda, podria mantenir la seva posició de força per continuar obtenint concessions del Govern espanyol. En segon lloc, permetria accelerar el gir a la dreta iniciat per Puigdemont per contrarestar l'‘efecte Orriols’.

L'aliança amb Pedro Sánchez va oferir a Waterloo la possibilitat d'importants concessions. Però també el va incloure en el bloc d'investidura juntament amb ERC o Bildu. Això ha accentuat les contradiccions de Junts, de les quals se'n veuria alliberat facilitant un eventual govern del PP.

Tampoc cal perdre de vista l'escenari català, i l'afebliment que suposaria per al govern de Salvador Illa. El desig de Waterloo ara mateix és que la crisi del PSOE arrossegui ERC i deixi Junts com a única clau de la governabilitat a Madrid. Això reforçaria Junts en un moment especialment delicat, i aplanaria el seu camí per a la reconquesta de la Generalitat.