El fracàs de la Llei de l’Habitatge a Catalunya: lloguers més alts i molts menys contractes nous

Un any després de l'aplicació completa de la Llei estatal d'Habitatge, les dades a Catalunya mostren un panorama molt diferent del que esperava el Govern. Els preus pugen, l'oferta disminueix i el nombre de contractes cau amb força. En definitiva, el mercat s'estreny i qui busca pis es troba ara amb més dificultats que abans.

Les dades de l'Institut Català del Sòl, corresponents al segon trimestre de 2025, són clares. El lloguer mitjà a Catalunya assoleix els 854,70 euros, un 3,8% més que fa un any. Així mateix, l'activitat contractual també se'n ressent. Els nous contractes cauen un 9,9%, i si es compara el primer semestre de 2025 amb el de 2024, el desplom supera el 15%. El resultat general és un mercat més petit i més car.

Barcelona: menys contractes, preus elevats i pisos més petits

Barcelona segueix la mateixa tendència, tot i que amb trets propis. La caiguda de la contractació supera el 10%, mentre que el preu mitjà gairebé no es mou. Puja només un 0,35% interanual, però continua situat en 1.135,55 euros, una xifra molt alta per a bona part dels salaris de la ciutat.

Els agents immobiliaris alerten d'un altre fenomen rellevant, i és que el preu per metre quadrat no ha baixat en cap moment. Al contrari, ha augmentat. Això es deu al fet que els pisos que es lloguen són cada cop més petits. L'efecte és clar: els llogaters paguen el mateix o més, però reben menys superfície. Aquest canvi altera tota l'estructura del mercat i perjudica sobretot qui busca el seu primer habitatge de lloguer.

A més, es van retirar molts pisos de més qualitat, que ara eviten el mercat regulat. Així, els nous contractes se centren en habitatges més barats, que ràpidament arriben al preu màxim permès per la llei. És un desplaçament silenciós, però profund, que redueix la diversitat de l'oferta.

Les grans promeses del Govern d'Illa xoquen amb la realitat

Davant d'aquesta situació, el Govern de Salvador Illa intenta oferir solucions, cadascuna més faraònica. En el darrer debat de política general va anunciar la creació de 214.000 nous habitatges. Són xifres imponents, que se sumen als 50.000 promesos fa menys d'un any. Però cap d'aquests anuncis inclou terminis concrets ni pressupostos definits.

Mentrestant, els analistes aliens al poder polític coincideixen en un diagnòstic comú: els preus pujaran. I el motiu és que la regulació no ha modificat els factors de fons que impulsen l'encariment. Al contrari, només ha reorganitzat el mercat, i ho ha fet reduint l'oferta, no ampliant-la.

La pressió demogràfica: el factor clau

Com s'ha anat explicant a E-Notícies des de fa molts mesos, la situació s'explica per la gegantina pressió demogràfica. Amb un saldo migratori positiu i constant de centenars de milers de persones és materialment impossible que l'oferta s'adapti a la demanda. Aquest creixement ràpid i concentrat dificulta qualsevol intent d'equilibrar el mercat.

I no només fa impossible l'equilibri, sinó que beneficia els inversors. L'especulació es produeix sobre béns escassos i amb fonamentals, com és el cas de l'habitatge. En conseqüència, amb l'estímul de la immigració, es creen les condicions perfectes per a la inversió especulativa. Això beneficia els rics per una raó eterna: ells són qui disposen de capital per entrar i sortir de qualsevol mercat.

Ara bé, l'especulació real no té res a veure amb l'especulació de què parla l'esquerra. Ben al contrari: l'especulació real està completament fragmentada en milers i milers de particulars (boomers, en la seva majoria) que acumulen un petit patrimoni immobiliari. I com que no tenen cap unitat d'acció (com sí que tenen els fons), la regulació contra l'especulació no serveix per a res.

Tanmateix, l'esquerra practica el negacionisme immobiliari i sota cap circumstància assumirà la realitat de fons. I això tot i que, mes a mes, trimestre a trimestre, repetim aquesta notícia: els preus pugen. Un altre element per alimentar el divorci entre el carrer i els despatxos.