Europa Press Salvador Illa es proposa esmenar el fracàs econòmic del procés
El pla d'Illa per als pròxims deu anys és molt ambiciós: el seu principal obstacle serà el PIB per càpita
Encara que no ho hagi explicitat de manera bel·ligerant, el president Illa ha construït la seva legislatura en oposició a la dècada processista. En algunes de les seves primeres intervencions parlamentàries, per exemple, va deixar caure que el seu Govern seguiria el “principi de realitat”. Aquest va ser un dard directe a la retòrica processista dels últims anys; assumpte diferent és que els processistes es donessin per al·ludits.
En realitat, no és una gran sorpresa que hagi optat per aquesta estratègia. El PSC sap que està a Palau per l'abstencionisme, que és un resultat directe del desencant processista. De la mateixa manera, els socialistes són conscients que ERC i Comuns tenen un marge de maniobra per pressionar molt escàs.
En aquest context, Illa s'ha posat el vestit d'impulsor de Catalunya, que ha vist com Madrid li guanyava la partida durant els últims anys. A la fi, retornar el lideratge a Catalunya es tradueix en recuperar el lideratge econòmic d'Espanya, que el procés va tirar per la borda. L'exemple més clar va ser la fugida de les empreses. En aquest sentit, Illa ja s'ha apuntat l'èxit de retornar La Fundació La Caixa a Catalunya.
Illa s'ha apuntat un èxit amb La Caixa | CaixaBank
Un pla faraònic
Més enllà d'aquestes maniobres amb les altes elits, el president Illa ja ha anunciat el seu pla econòmic per reimpulsar Catalunya en un termini de deu anys. Aquest pla consisteix en un enorme desplegament de finançament en diversos sectors, i en harmonia amb la col·laboració públic-privada. Consisteix en res menys que posar en marxa 18.500 milions d'euros en tots els ordres: digital, automoció, recursos hídrics, energies renovables, turisme, etc.
En última instància, aquest pla econòmic té com a objectiu augmentar el sant grial de l'economia: la productivitat. I és que, a més de tot l'anterior, hi ha 38 plans d'acció en coneixement i innovació, que són l'avantsala dels augments productius. Cal destacar, per exemple, que la Generalitat muntarà un fons de capital risc - una institució financera per invertir en empreses no cotitzades - per participar en projectes innovadors.
Millorar la productivitat és essencial | Europa Press
I per a major glòria de l'ambició, el pla d'Illa també contempla 34 actuacions en els àmbits administratius. És a dir, millorar l'administració catalana, que és manifestament lenta i ineficaç. D'un temps ençà, les patronals i associacions empresarials catalanes han repetit per activa i per passiva que l'excés de burocràcia és un obstacle cada vegada més pesat.
El PSC, doncs, ha vingut amb la intenció de reformar Catalunya de dalt a baix per aprofitar el buit que va deixar el naufragi processista. No obstant això, les dificultats són moltes i profundes, començant perquè el PIB per càpita està estancat. El dubte no és tant si el pla triomfarà, sinó si se li donarà temps a fer-ho tenint en compte el clima de descontentament que s'acumula a Catalunya.
La gran qüestió: el PIB per càpita
Aquest pla és típicament polític, és a dir, sobre plànols, és miraculós i es proposa una renovació completa en el teixit productiu. Però el seu aterratge és més complex. El seu gran obstacle està en no potenciar la dinàmica econòmica actual de Catalunya i Espanya. Ens referim al fet que les dades macroeconòmiques són bones (extraordinàries, de fet), però les microeconòmiques van cada vegada pitjor. És a dir, que no és contradictori una millora econòmica i un empitjorament de les condicions de vida.
La setmana passada, per exemple, INSOCAT informava que prop de 1,4 milions de persones viuen en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya. En l'informe, es destacava que aquest augment progressiu de la pobresa s'ha mostrat indiferent a les bones dades d'ocupació. Tot i que ara hi ha un 11% menys d'atur que fa 10 anys, els catalans perden poder adquisitiu.
L'habitatge és el gran problema | CCMA
El gran culpable d'aquesta situació és la inflació, que fa anys que devora el poder adquisitiu dels ciutadans. Per tot això, Catalunya, i en línia amb la resta d'Espanya, aconsegueix una taxa AROPE del 24%, que és molt més alta que la de la resta de països europeus. Unes xifres tan altes en la taxa AROPE són la contrapartida d'un model econòmic poc productiu i que necessita molt volum d'immigració no qualificada.
En el cas particular de Catalunya, tot depèn de i) que l'habitatge no actuï com un forat negre de riquesa, i ii) que els saldos migratoris positius no dilueixin el PIB per càpita.
Més notícies: