Un expert retrata com mai el fracàs de l'educació a Catalunya

Una "extensió dels casals d'estiu". Així ha qualificat l'escriptor i professor, Damià Bardera, les pràctiques educatives a Catalunya.

Amb motiu de la publicació del seu llibre Incompetències bàsiques, TV3 ha entrevistat aquest professor. Per sorpresa de molts –i més a TV3–, el professor Bardera ha criticat amb contundència el model educatiu imperant. Aquest professor diu que cada vegada és més difícil distingir el temps lliure de l'escola.

“Molts alumnes és probable que hagin anat a fer casals aquest estiu. I no sé fins a quin punt deuen haver notat gaire diferent entre el casal i l'institut o l'escola”. Amb aquestes paraules, Bardera critica l'extensió del "lleure" al camp educatiu:

Aquesta intervenció s'ha fet viral i ha estat força aplaudida en xarxes socials. Són molts els usuaris que han mostrat el seu cansament pels models educatius wokes.

“Veritats com a temples”. “El model woke crea ramats de nens dòcils i sense capacitat crítica”. “Es deixen de banda els continguts i els nanos estan farts de divagar”, deien els usuaris.

Un model que no funciona

Més enllà de les crítiques ideològiques al wokisme, hi ha raons objectives per criticar el model educatiu català. Amb les dades damunt la taula, és molt difícil considerar el model educatiu català com un model d'èxit.

Segons els darrers resultats de l'informe PISA, els alumnes catalans estan per sota de la mitjana espanyola. De fet, Catalunya no obtenia una puntuació tan dolenta des de l'any 2006. Així mateix, les puntuacions en matemàtiques o comprensió lectora retrocedeixen fins a nivells de fa vint anys.

Però no només es tracta d'una reculada en coneixements i competències. La identitat i la cultura catalana també somatitzen els mals resultats educatius. En aquest sentit, les competències bàsiques en llengua catalana també han reculat a nivells de fa una dècada.

De moment, no se sap com intentarà revertir aquesta situació el nou Govern del PSC. L'última cosa que es va saber va ser que havien aprovat una partida de vuit milions d'euros per reforçar les matemàtiques. Això va rebre crítiques de l'oposició perquè considera que no s'acudeix al problema d'arrel.