Europa escull dimecres si facilitar la deportació d'immigrants il·legals

Europa està en una deriva d'opcions polítiques identitàries que sorgeix com a reacció al combo d'immigració, inseguretat i inflació. Els actuals líders europeus ho veuen venir i ja han començat a canviar el discurs.

Sense anar més lluny, ni més ni menys que el canceller alemany, Olaf Scholz, ja va parlar de deportacions massives. D'altra banda, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va ser molt criticat per fer concessions en aquestes matèries a grups identitaris.

Allò que apunta tot això és que les elits polítiques europees donen per descomptat el valor electoral de la immigració. Les eleccions europees del juny vinent seran molt reveladores al respecte. Però abans d'arribar al juny arribarà el dia de demà, que és dimecres 10, la data en què el Parlament Europeu debat importants reformes al reglament per deportar irregulars.

Més control migratori

La reforma d'Eurodac permetrà estendre tant la qualitat com la quantitat de dades destinades a identificar immigrants irregulars. L'objectiu és que inclogui nous elements com a empremtes dactilars, imatges facials i diversos documents de viatge. Així, la UE pretén estandarditzar criteris perquè sigui més fàcil fer deportacions.

La varietat de sistemes entre els països feia que fos relativament senzill procedir a fraus en els diversos sistemes de seguretat social dels països. Al marge, és clar, de la qüestió de seguretat, que és prioritària. Si la reforma se'n surt, es disposarà d'una base de dades individualitzada per cada migrant.

Així mateix, es redueix de catorze a sis anys l'edat per recollir informació personal. A més de fer més exhaustiu el control, es pretén disposar de més dades dels menors amb dos objectius. El primer, facilitar la repatriació amb les famílies, i el segon, controlar aquells menors no acompanyats que puguin ser més susceptibles d'acabar a la delinqüència.