França es posa dura: néixer al país ja no donarà automàticament la nacionalitat

Alguna cosa està canviant a Europa, on el problema de la immigració ha deixat de ser un tema tabú. L'aprovació de la nova llei d'immigració a França marca un abans i un després, fins i tot més enllà de les seves fronteres. Fins ara, el país gal era un dels que es resistia a l'onada antiimmigració europea.

Emmanuel Macron va guanyar les últimes eleccions amb la promesa de ser un dic contra la “extrema dreta”. Però la realitat li ha passat per sobre, i el seu govern ha aprovat la nova llei d'immigració amb els vots del partit de Marine Le Pen. Ara, el macronisme i el lepenisme rivalitzen per apuntar-se el tant.

El ministre d'Interior, Gérald Darmanin, treu pit per haver portat l'extrema dreta al seu terreny amb una llei que regularitza a milions d'immigrants amb feina. En canvi, Le Pen assegura que és el triomf de les seves idees. Entre totes les mesures, destaca una que fins fa poc era un tabú en la política francesa.

Serà més difícil ser francès

Fins ara, negar la nacionalitat a una persona que havia nascut a França, encara que els seus pares fossin estrangers, era considerat d'extrema dreta. Segons la nova llei, néixer al país ja no serà una condició suficient per rebre la nacionalitat. Els estrangers hauran de demanar-la en complir els 16 i els 18 anys.

Però a més, els estrangers amb doble nacionalitat, com algerians, marroquins i tunisians, perdran la nacionalitat francesa en cas d'atacs a les forces de seguretat. La llei estableix, a més, que arribar a França sense papers és un delicte, i que caldrà esperar deu anys en lloc de cinc per demanar la nacionalitat.

La llei Darmanin ha obert un altre meló, el de les ajudes públiques. La nova llei es basa sobre dos principis, el de la preferència nacional a l'hora de concedir ajudes públiques, i el de la protecció dels francesos com a prioritat. És a dir, reconeix tàcitament el col·lapse dels serveis públics i l'augment de la delinqüència i la inseguretat.

Més enllà de la ideologia

El debat migratori a França tenia moltes arestes, però la principal era què fer amb els estrangers que han nascut al país i que no només no se senten francesos sinó que fins i tot odien tot el francès. Amb aquesta llei, els estrangers ho tindran més difícil per accedir a la nacionalitat. És a dir, hauran de guanyar-s'ho.

Molts francesos estaven farts que els mateixos que es beneficiaven del privilegi de ser francès i de les ajudes de l'Estat, després ataquessin els francesos. El fet que un moviment que no és de dretes, com el macronisme, aprovi aquesta llei, és significatiu. Està clar que a Europa el problema migratori ha deixat de ser un tema ideològic.

Per exemple, la nova llei d'immigració francesa restringeix l'ajuda mèdica gratuïta als immigrants sense papers. A més, a partir d'ara, si volen obtenir el permís de residència hauran d'aprendre francès. Es tracta de temes que fins fa poc no es podia parlar a França.