L'estratègia del centre no funciona: Abascal li menja terreny a Feijóo

Hi ha un fet molt revelador: si fem una llista dels líders polítics que han desfilat davant de Sánchez, observem que només un ha sobreviscut. Mariano Rajoy és fora, així com Pablo Casado, Albert Rivera, Pablo Iglesias i pròximament Yolanda Díaz. L'únic que s'ha mantingut, i no pas per casualitat, ha estat Santiago Abascal.

I és que el discurs de Vox té dos avantatges. La primera és que és un discurs que al final es queda sense competència, més encara quan es presenta Vox com un element radioactiu. El segon avantatge és que en aquests moments Europa gira gairebé en conjunt cap al nacionalpopulisme. Així mateix, alguns dels líders polítics més mediàtics del món són aliats directes de Vox, com ara Trump o Milei.

Com ha de bregar el PP amb Vox?

Aquesta situació suposa un problema per al PP, que sempre ha tingut tensions internes respecte al tracte que han de donar a Vox. Per a alguns populars l'estratègia és separar-se de Vox per poder pescar al centre i treure vots a Sánchez. Per a altres, en canvi, Vox és un aliat natural, i el PP no hauria de caure en l'error de posar-se el cinturó de castedat que Sánchez els vol imposar.

El líder del partit, Alberto Núñez Feijóo, és més aviat dins del primer grup. De fet, va ser Feijóo qui va encunyar la idea de “frontera ideològica” per referir-se a una situació ideal en què PP i PSOE es van passant la pilota mútuament. Cal no oblidar que Feijóo s'ha forjat a la piscina de Galícia, on les seves majories absolutes se succeïen una darrere l'altra.

Davant d'aquesta situació, Vox no només no vacil·la, sinó que estira. L'últim exemple va passar fa uns quants mesos, quan Abascal no va dubtar a trencar els acords de govern amb el PP amb motiu del repartiment de 'menes'. Segons van explicar diverses figures de Vox, va ser una jugada estratègica a llarg termini. I si fem cas a l'enquesta que ahir va publicar GAD3 per a l'ABC, aquesta estratègia sembla que funciona.

Els votants de Feijóo demanen més contundència

Segons GAD3, si se celebressin eleccions ara, la dreta aconseguiria una destacada majoria de 187 diputats. El guanyador de les eleccions seria el PP, però el gran beneficiat seria Vox. Això s'explica perquè el PP retrocediria respecte als seus resultats en altres edicions de la mateixa enquesta i Vox, en canvi, es dispararia fins als 40 diputats. D'altra banda, un inapel·lable 77% dels votants del PP demana una oposició més dura a Sánchez.

Això va portar l'ABC a redactar un editorial que, amb el títol d'Avís al partit popular, torna a posar sobre la taula el debat més tediós per a Feijóo: la relació amb Vox. Resulta innegable que aquests sondejos (i l'estabilitat electoral de Vox) tiren a terra qualsevol possibilitat de maniobrar al marge d'Abascal. És a dir, que la indefinició a què tendeix Feijóo no és innòcua per al PP, que resulta que no és qui rep vots de Vox, sinó qui els hi dona.

Com si fos una balança, el pes del discurs electoral de Vox depèn de la contrapart que pugui presentar el PP. El cas més evident és el de Madrid, amb una Isabel Díaz Ayuso a qui ningú fa ombra. El seu perfil polític és tan diàfan que no només ha inutilitzat Vox a Madrid, sinó que genera fins i tot problemes de credibilitat a la directiva del PP.

Paral·lel a tot això, hi ha el més important: la realitat. L'actual context social, marcat per un empobriment general de la població, és cada cop menys susceptible a l'estabilitat política de la partitocràcia. Davant d'això, i com passa a Catalunya amb Aliança Catalana, les maniobres polítiques per aïllar el nacionalpopulisme no només resulten inoperants, sinó contraproduents.

Tot plegat al marge que el PSOE de Sánchez fa molt que s'ha allunyat de la “frontera ideològica”. Només una hipotètica renovació del PSOE, amb algú del perfil de García-Page al capdavant, permetria una renovació del bipartidisme. Feijóo, en definitiva, encara no ha assumit que on voldria veure una frontera en realitat hi ha un mur. Exactament el mateix mur que va dissenyar Pablo Iglesias i que després li va copiar Pedro Sánchez.