Les derivades del 'nou' Junts: Sánchez desconfia, Illa somriu

L'elecció de Carles Puigdemont com a nou president de Junts, i dels seus afins com a dominadors absoluts al nou organigrama del partit, marca un punt d'inflexió a la política catalana. Sobretot pel que fa a les estratègies d'aliances de PSOE i PSC. Pedro Sánchez tem que el 'tornada' de Carles Puigdemont compliqui encara més el fràgil equilibri del Govern amb ERC i Junts, mentre que al PSC somriuen alleujats perquè creuen que el lideratge de Carles Puigdemont curtcircuita una possible pinça d'ERC i Junts contra Salvador Illa .

La consagració de Carles Puigdemont genera desconfiança a l'entorn de Pedro Sánchez. La part positiva és que Junts ha ratificat a la ponència estratègica durant el congrés la seva aliança amb el PSOE, ia Moncloa creuen que Puigdemont s'ha convençut de la necessitat de continuar donant suport al Govern a Madrid. En canvi, temen les conseqüències d'un Puigdemont agradant i, sobretot, els efectes que pot tenir sobre ERC.

A Catalunya, en canvi, el PSC creu que la presidència de Puigdemont permet encara definir més la dicotomia entre les figures del president de Salvador Illa i el cap de l'oposició Carles Puigdemont. Al congrés, Puigdemont ha donat també l'ordre de “passar a l'ofensiva” per recuperar la Generalitat. L'estratègia de Junts de prudència a Madrid i duresa a Catalunya beneficia el PSC, que assegura la seva posició de centralitat i cohesiona encara més el bloc d'investidura amb ERC i Comuns.

Puigdemont allunya Junts d'ERC

Junts s'ha conjurat per construir un ampli espai independentista que uneixi la societat civil i els partits sobiranistes. Tot i que al congrés han acordat rebaixar la tensió amb ERC, continua existint la temptació d'absorbir l'espai republicà en el gran moviment independentista sota el paraigua de Puigdemont.

A Catalunya, això ha de portar lògicament un allunyament entre tots dos partits i un acostament encara més decidit dels republicans cap al PSC.

A Madrid, el PSOE tem que la radicalització de Junts sota el poder absolut de Carles Puigdemont obligui ERC també a radicalitzar-se. Fins ara el PSOE ja ha cedit molt de terreny amb el finançament singular, però si Esquerra vol competir amb aquest nou Junts haurà de demanar més coses a Sánchez. Com el referèndum, que de moment havia quedat enterrat però que els republicans mai no han descartat del tot.

Una competència encara més agressiva entre ERC i Junts suposaria una nova escalada de tensió que ara no convé a Moncloa. La crisi del Govern deixa Pedro Sánchez en una situació molt feble en les negociacions amb els partits independentistes, per exemple per a l'aprovació dels pressupostos del 2025.

Per això miren amb desconfiança el reforç del puigdemontisme a Junts, i la radicalització del flanc independentista.

El factor Junqueras serà clau

Hi ha dues coses que ara mateix preocupen a Moncloa. Una és la reconstrucció de l'aliança amb el PNB que arrossega Junts cap a la dreta com s'ha vist amb la votació de l'imposada a les energètiques. Els dos partits segueixen encara lluny del PP, però la peneuvització de Junts accentua les contradiccions internes del bloc d'investidura i fomenta encara més la inestabilitat.

L'altra és el congrés d'ERC, el 30 de novembre. La victòria de Junqueras seria una bona notícia per a Moncloa, ja que consolidaria l'aliança d'ERC amb el PSOE al Congrés i blindaria la figura de Gabriel Rufián, clau per mantenir aquesta aliança.

A més, tant al PSOE com al PSC veuen com una cosa positiva que Junqueras faci de contrapès de Puigdemont per impedir que es creixi encara més.

Al PSC són conscients que aquest nou Junts endurirà el to de l'oposició a Catalunya i intentarà guanyar punts de cara a la competència amb Aliança Catalana. Això, lluny de ser un problema, pot ser un avantatge si ajuda a ressaltar la centralitat del PSC davant dels wingerismes de l'oposició. Més encara si tenim en compte el desgast de la figura de Puigdemont, que continua sent molt discutit fins i tot entre les bases independentistes.