L'esquerra reclama el seu lloc a Junts mentre Puigdemont gira a la dreta

Un moviment amb diversitat ideològica però fortament controlat per un nucli dirigent conservador. Aquest va ser el plantejament de Carles Puigdemont per a la nova etapa de Junts, oberta després del Congrés de Calella a l'octubre de 2024. A la pràctica, això està provocant un caos intern i està arrossegant el partit a una indefinició i una actuació erràtica.

A Junts conviuen ara mateix un sector convergent, partidari de girar a la dreta per adaptar-se al nou context, i un altre d'esquerres contrari a deixar-se arrossegar per la dreta radical. Això porta el partit a una conducta erràtica amb constants incongruències.

El líder de la facció esquerrana és Agustí Colomines,defensor de causes com els cursos de català per a imams radicals. També va insultar a E-Notícies i va anomenar "feixista" a Sílvia Orriols al Parlament. Però al mateix temps representa un partit que està demanant mà dura contra la delinqüència, més controls migratoris i un control més rigorós del padró.

MES, l'esquerra dins de Junts

Colomines forma part del Moviment d'Esquerres de Catalunya (MES), un partit polític que recull l'herència del socialisme catalanista que en el seu moment va representar l'extint PSUC.

El moviment neix el 2014 amb la fusió d'escissions del PSC. Ideològicament reivindiquen els valors del socialisme i el republicanisme. Nacionalment són partidaris del dret a decidir, i es defineixen com a independentistes.

A l'abril van signar un conveni amb Junts per a una col·laboració més estable, que inclou la doble militància i el treball conjunt en diversos àmbits. El MÉS es va integrar així en l'espai 'Fem-ho Junts', creat al Congrés Nacional de Junts a l'octubre de 2024. Les dues formacions van defensar "objectius compartits" basats en l'"emancipació nacional".

Aquests dies el moviment ha reivindicat el seu espai en el projecte de Junts. El mateix Colomines ha defensat l'aportació del MES a la "causa independentista", que té a veure amb la "visió del socialisme democràtic". Al mateix temps afirma que és "la millor forma de contribuir a l'alternativa nacional que avui encapçala Carles Puigdemont".

Caos ideològic i estratègic

Un dels objectius del congrés nacional era acabar amb la divisió ideològica i recentralitzar el partit ideològicament i orgànicament. Però la necessitat d'obrir el partit a altres corrents va portar a la confusió. Mentre es desplaçava el sector borrasista, s'encoratjava l'entrada de noves corrents que han afegit més tensió.

Ara Junts té un sector del partit comprant la recepta d'Aliança Catalana i un altre sector anomenant "feixista a Sílvia Orriols". La presència de gent com Agustí Colomines i Aurora Madaula compartint espai amb Ramon Bacardit, Jordi Masquef o Marc Buch dona mostres de la indefinició de Junts. A més, la ficció de descentralització xoca amb el creixent autoritarisme de Puigdemont.

El partit institucionalitza la presència de corrents com Demòcrates (Antoni Castellà) i el mateix MES. Però al mateix temps concentra el poder en mans de l'elit convergent, i les decisions importants es continuen prenent des de Waterloo.

D'altra banda, la indefinició ideològica suposa un llast massa pesat en plena lluita amb Aliança Catalana. Sumant tot això, no és estrany que Carles Puigdemont s'estigui enfonsant cada vegada més en les enquestes. Ni que el seu enfonsament sigui a costa de l'auge de Sílvia Orriols.