Per què l'esquerra catalana prefereix els mitjans públics a les xarxes socials

El motiu pel qual l'esquerra prefereix els mitjans públics a les xarxes socials és perquè aquestes no les poden controlar. En el cas català, la situació és doblement evident perquè la premsa catalana viu de les subvencions. Això és el que explica que Catalunya hagi estat immersa durant deu anys en una cosa tan inversemblant com el procés sense trobar oposició mediàtica interna.

Però el procés tal com el coneixíem ja és enterrat i ara és el torn de l'extrema dreta i totes les seves variants semàntiques. Davant aquesta realitat nova, la tesi de l'esquerra és simple: les xarxes socials són l'altaveu dels nous radicalismes polítics. Això reflecteix amb precisió l'idealisme polític en què l'esquerra està instal·lat.

Perquè si l'esquerra perd posicions – ERC, Comuns, CUP – no és pel resultat de la seva activitat política, sinó pels nous canals de comunicació. I que això passi a tot Europa no estimula l'esquerra per considerar altres factors explicatius. Per contra, els instal·la encara més en el reduccionisme que el problema és Elon Musk i certes teories de la conspiració.

Encara més: per a l'esquerra sembla que la societat ha estat inalterable, començant pel fet que els joves gairebé no consumeixen premsa. Però de les seves crítiques a les xarxes socials no destaquen que, per exemple, són l'únic espai on els joves poden donar la seva opinió sense cap intermediari polític.

Així mateix, tampoc no consideren la possibilitat que les caricatures dels seus adversaris siguin el motiu pel qual alguns ciutadans no consumeixen mitjans tradicionals. És a dir, per a l'esquerra que els ciutadans no consumeixin premsa no és culpa de la premsa. I davant d'això, la solució que se li acudeix és intervenir i controlar les xarxes socials.

Intervenció, control i educar-te

En un missatge a xarxes socials, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas (CUP), explicava la setmana passada una experiència que va tenir a Alemanya. Segons explica, uns “amics” de Leipzig li van explicar que “des del principi l'extrema dreta va atacar els mitjans públics”. Això, diu Salellas amb espant, també passa a Catalunya. La seva conclusió és clara: “no els hem de permetre”

El menyspreu que ha rebut aquesta publicació de Salellas ha estat màxim. Molts usuaris li deien que precisament per tenir la llibertat de criticar-lo és pel que prefereixen les xarxes. Al marge que molts deien no entendre per què és un “atac” criticar que el poder polític financi el poder mediàtic.

En una línia molt similar també s'ha expressat Miquel Ramos, periodista especialitzat en extrema dreta. En un article publicat a Crític, Ramos es pregunta com podem aturar les 'fake news' de la ultradreta. Donant per descomptat que els intents de controlar les xarxes són contraproduents, Ramos diu apostar per “educació”, “codis ètics”, “mitjans independents” i altres llocs comuns de l'idealisme progressista.

Amb aquest text de Ramos estem davant de la idea que el ciutadà no és del tot lliure i necessita algun tipus de tutorització. Això se sol traduir amb més influència per als poders fàctics, ja siguin polítics o mediàtics, que són dues cares de la mateixa moneda.

Però més enllà d'aquests laments, el que és irreversible és que les xarxes socials han modificat completament en panorama de la comunicació. Els mitjans ja no tenen el monopoli de la informació i del control de les consciències polítiques. I que això ho hagi assumit primer la dreta és només un factor circumstancial.