Els periodistes que ERC va controlar des de Tsunami per 'manipular' i controlar el relat

A Catalunya, el poder polític és especialment indissociable del poder mediàtic. Segons ha revelat El Español, destacats periodistes d'ERC i figures del sector de la comunicació es van dedicar, segons la Guàrdia Civil, a “manipular” el relat dels fets durant el Tsunami Democràtic. El director d'aquesta orquestra torna a ser un dels habituals de les ombres d'ERC: Oriol Soler, que ja va ser imputat pel Tsunami Democràtic.

Un grup de WhatsApp per controlar el relat

Segons la investigació de la Guàrdia Civil a què ha tingut accés El Español, durant les protestes del Tsunami hi va haver un grup de periodistes, polítics i directius del sector comunicatiu dirigint la narrativa dels fets. El principal impulsor no va ser altre que Oriol Soler, proper a ERC i lampista de la rebotiga del poder processista. Tot i que els presumptament implicats són molts més i arriben fins a alguns càrrecs en actiu com Sergi Sabrià.

El que ha destapat El Español no és més que la confirmació que la premsa processista – i els mitjans catalans en general – estan teledirigits pel poder. Els fets ocorreguts durant el Tsunami Democràtic així ho indiquen. El cas és que ha sortit a la llum que hi va haver un grup de periodistes i polítics - amb Soler marcant el compàs - que decidia el tractament informatiu del que passava.

Es tracta d'un grup de WhatsApp de nom “Indis Grup 1-O” i els integrants dels quals són majoritàriament persones d'ERC, periodistes d'ERC i gent de l'àmbit comunicatiu dels republicans. I la veritat és que no són periodistes i figures polítiques de segona o sense comandament a la plaça.

És més, es tracta dels destacats. Apareixen Oriol Soler, la seva dona Marina Llansana, Oriol Duran (secretari de comunicació del Govern aleshores), Marta Vilalta, Sergi Sabrià, Toni Soler, Marc Colomer, Saül Gordillo (director de Catalunya Ràdio fins al 2022), entre molts altres. També hi havia opinadors i columnistes de mitjans destacats, majoritàriament vinculats a ERC. Entre aquests, habituals de la Fundació Barnils i de la Fundació Josep Irla.

Nervis dins del grup

Les converses que van tenir en aquest grup mostren bàsicament els periodistes parlant sobre com i de quina manera havien d'interpretar què passava. L'informe de la Guàrdia Civil és clar: des de cadascun dels seus “estaments” els periodistes “van manipular informació i notícies, fixant les seves declaracions, opinions i redaccions sobre tots els successos ocorreguts”.

De fet, quan la situació es va complicar i va aparèixer la violència entre policies i manifestants van sorgir tensions dins del grup mateix. Com la que hi va haver entre el mateix Oriol Soler i Pérez Lozano, president en aquell moment de la Fundació Josep Irla. Es coneix que aquest darrer es va preocupar per la violència i que Oriol Soler li va recriminar. “I jo què penso de la violència? Doncs que fatal”, deia Soler, “Que és un desastre, però crec que és inevitable estar en aquesta fase durant una setmana. No haver donat cap altra sortida a l'aigua té aquestes conseqüències. I per tant, assumeix la teva responsabilitat pel que tens un càrrec que t'obliga a fer llum, a fer, no a ficar la bronca”.

Encara més, quan els fets es van començar a desbocar hi va haver dubtes sobre si estaven organitzant o no un veritable problema. Ferran Espada, col·laborador de TV3 i Catalunya Ràdio i director del diari Público a Catalunya, va preguntar que si el que passava al Prat era o no un “aldarull”. Aleshores, David Minoves, tertulià també habitual, va dir que era “desobediència civil”. Tot seguit, Espada va preguntar “Hem d'estar-hi en contra?”, a què respon Minoves “De què proposa el Tsunami? No”. Això no sembla convèncer Espada, que assenyala que, segons els mossos, sí que hi ha una violència i que per tant no té sentit “fixar una posició sòlida” als mitjans si la policia diu el contrari. Sembla que no li van fer cas.