9-J: Els ciutadans trien avui quina Europa volen (i quelcom més)

Les eleccions més importants a la història de la Unió Europea. Aquesta és la sensació que envolten els comicis d'avui, en què 400 milions de ciutadans dels 27 estats de la unió decidiran la conformació del nou europarlament. Els espanyols estan citats a les urnes per triar 59 dels 700 diputats que decidiran les polítiques de la Unió Europea la propera legislatura.

La importància d'aquestes eleccions rau en el punt d'inflexió que es preveu amb l'auge de les noves dretes i el presumible retrocés de les esquerres . No deixa de ser un reflex de la tendència actual al continent, on s'han anat instal·lant governs conservadors fins i tot allà on la socialdemocràcia era hegemònica. Molts veuen avui com l'inici d'una nova era a la Unió Europea, no només en qüestions com la immigració o el camp, sinó també sobre la mateixa naturalesa de la unió.

L'esquerra i el centredreta segueixen veient la Unió Europea com una federació en què els estats cedeixen la sobirania als òrgans de decisió comunitaris. Una idea confrontada pels partits identitaris, agrupats al bloc Conservadors i Reformistes, on hi ha Vox, i al grup Identitat i Democràcia, on està per exemple Le Pen. Aquests partits defensen que la Unió Europea sigui una confederació on la sobirania resideixi als estats membre.

Les eleccions més ideològiques

L'altre tema candent és el de la immigració. Els dos grans blocs (el Partit Popular Europeu, on hi ha el PP, i l'Aliança Socialista, on hi ha el PSOE) defensen el recent Pacte de Migracions i Asil. Els partits més a l'esquerra com ara Sumar, Podemos i l'aliança ERC/Bildu/BNG els acusen d'haver assumit el marc mental de l'extrema dreta i plantegen un model migratori més lax. En canvi, Vox planteja un gir encara més restrictiu i defensa el pla de reconeixement i seguiment als il·legals que entren a Europa.

Les eleccions vénen marcades també per la política exterior europea, centrada sobretot en dos eixos, el conflicte al Pròxim Orient i la Guerra d'Ucraïna. Una altra qüestió mollar és la crisi agrària, que es relaciona necessàriament amb el debat al voltant de l'Agenda 2030, l'ecologisme, els valors de la unió i els mecanismes de decisió. Tot això porta a un terreny ideològic en què novament es distingeixen dos grups.

D'una banda, el conglomerat PP-PSOE i la resta de les esquerres, que amb matisos importants acaben defensant el mateix model d'unió. D'altra banda, els identitaris, que veuen la Unió Europa com el club d'una elits que, emparats en conceptes com els drets humans, el feminisme i l'ecologisme, apliquen polítiques que perjudiquen els interessos d'una gran majoria dels ciutadans. Aquestes eleccions van d'això, de l'oposició entre el globalisme imposat per unes elits i la sobirania dels estats i, per tant, dels seus ciutadans.

Què es juga a Espanya

Aquestes eleccions no només arriben en un moment clau a Europa, per l'apogeu dels partits antiimmigració, sinó que també són importants per a l'equilibri de forces a Espanya. La dreta fa mesos que intenta arrabassar el poder al sanxisme, que segueix aferrat al Govern però cada vegada amb menys poder territorial. Els partits espanyols i catalans han plantejat aquesta campanya com un nou assalt en la lluita sense caserna entre el sanxisme, la dreta i el processisme.

El PSOE lluita per resistir intentant concentrar el vot de l'esquerra agitant novament la por al'extrema dreta. El PP es veu favorit a les enquestes i lluita no només per augmentar al màxim el seu avantatge sobre el PSOE sinó també per infligir una derrota a Vox que desequilibri la lluita per l'hegemonia de la dreta. A Catalunya, Junts i ERC veuen aquestes eleccions com a vitals no només per esmorteir el declivi que pateixen en les últimes cites electorals, sinó també de cara a les negociacions per la formació de govern a Catalunya.

Sumar i Podem tenen un paper difícil en aquestes eleccions, a causa de la presumible pèrdua de vots després de la seva ruptura, però també per la possible fugida de vots al PSOE i als nous partits com Esquerra Espanyola. De fet, un altre factor a tenir en compte seran els nous partits que, com el Frente Obrero, S'Acabà la Festa o Iustitia Europa intenten fer-se un lloc al Parlament Europeu com a Ciutadans. Caldrà estar atents als resultats aquesta nit, perquè marcaran el futur polític no només d'Europa sinó també d'Espanya i Catalunya.