Del Frente Obrero a Alvise Pérez: els nous partits antiwoke a la política espanyola

El 9 de juny se celebren unes eleccions europees marcades a Espanya per la lluita entre els partits del Govern (PSOE i Sumar) i els de l'oposició (PP i Vox). Però en aquests comicis també rivalitzen el PSOE i Sumar per l'espai de l'esquerra, i el PP i Vox per l'hegemonia de la dreta. A més, ERC i Junts competeixen per treure el cap després d'una nova patacada a les recents eleccions catalanes.

Als comicis europeus irrompen també altres formacions noves que aposten per trencar la monotonia del panorama polític espanyol. Hi destaquen els partits que des de l'esquerra contestatària o des de la nova dreta plantegen una impugnació als postulats woke dels grans partits. Tot i que amb alguns matisos, tenen alguna cosa en comú i és que es presenten com a moviments de contrapoder que s'alimenten de la crisi nacional i la indignació popular.

Frente Obrero

El Frente Obrero és un partit relativament nou, fundat el 2018 a l'Ateneu de Madrid com un front de masses de Reconstrucció Comunista (RI). Encara que aquesta organització es definia clarament com a marxista-leninista, el Frente Obrero va aparèixer per trencar la lògica esquerra-dreta. De fet, neix com a reacció a la frustració de milions de persones amb Podem i el Moviment 15-M.

El Frente Obrero es defineix com un partit patriòtic revolucionari molt enfocat a la joventut. Defensen conceptes com la integritat de la nació espanyola, la recuperació de la sobirania nacional usurpada per les elits, la nacionalització dels sectors estratègics i el control dels preus del lloguer. Però, sobretot, el seu missatge està centrat en la lluita contra la immigració il·legal, la mà dura contra la delinqüència i el combat contra l'esquerra woke postmoderna.

Com a tals desafien la Unió Europea, l'OTAN i l'Agenda 2030, que consideren eines de les elits per restar sobirania als Estats. A més, critiquen el feminisme radical, la ideologia de gènere i la llei trans promoguda per l'esquerra institucional. A Catalunya van fer una campanya molt centrada en la islamització i la inseguretat als barris, línia que ara segueixen amb les europees.

S'ha acabat la Festa (SAF)

Una altra nova formació que irromp amb força és S'Acabó la Festa (SAF), un moviment liderat per l'analista polític Alvise Pérez. Fa de la lluita contra la corrupció la seva principal bandera, encara que ideològicament es troba als mateixos confins que Vox. Això permet atraure bona part dels votants desencantats amb el partit de Santiago Abascal després de les últimes crisis internes i el seu viratge ideològic antiliberal.

Tant és així, que es calcula que Alvise Pérez podria treure un 16% de votants a Vox a les europees, cosa que suposaria 200.000 vots i un 3% i entre 1 i 2 eurodiputats. Alvise Pérez, a qui alguns anomenen 'el Bukele espanyol', procedeix d'UPyD i Ciutadans. El seu ideari és netament conservador i molts el veuen com un outsider de la política que vol aprofitar la seva estrebada a les xarxes socials per esgarrapar vots de la indignació ciutadana i el cansament amb els partits tradicionals.

El partit SAF té molt en comú amb Vox, però el seu programa polític és més difús i planteja més aviat un concepte que és el de la lluita contra la corrupció. Això, i les desenes de milers de seguidors que ha aconseguit Alvise a les xarxes socials gràcies a publicacions polèmiques sobre qüestions com el feminisme o la immigració. Això li ha valgut l'etiqueta d'extrema dreta, encara que ell insisteix que la seva proposta va més enllà de la ideologia.

Iustitia Europa

També des de l'espectre antiglobalista neix una nova formació, Iustitia Europa, que vol donar la sorpresa a les eleccions europees del 9 de juny. El seu lema “Llibertat o Agenda 2023” és més que eloqüent sobre la línia que segueix aquest partit, i que també competeix per l'espai ideològic de Vox. Si és el cas té una inspiració molt més antisistema, ja que neix del moviment antivacunes i Nadó de les teories de la conspiració que van calar en amplis sectors socials durant la pandèmia.

L'embrió del moviment és el grup d'advocats Liberum, que incorpora també altres sectors com el dels agricultors indignats i el de les teràpies naturals. La seva proposta és enfrontar-se a les elits europees per tornar la sobirania als Estats, i per això els seus ciutadans. La seva concepció és que els ciutadans prenguin les regnes de la política per decidir sobre els assumptes que els afecta al seu dia a dia.

Com en el cas d'Alvise Pérez, volen jugar un paper de contrapoder, incidint sobretot en la necessitat de canals alternatius d'informació i plataformes de decisió ciutadana. Veuen les europees com un punt d'inflexió en la política espanyola, en allò que ells anomenen resistència ciutadana pacífica. Igual que Frente Obrero i S'Acabà la Festa, aquest partit podria causar una bona mossegada a Vox i fins i tot al PP.