El processisme recula 15 anys: el pla d'un exconseller d'ERC que emula Artur Mas

Que gran part del processisme no s'ha recuperat del col·lapse que van suposar les últimes eleccions autonòmiques és una evidència. Després d'anys de control de l'entramat institucional català, la pèrdua de poder ha tingut conseqüències severes per a l'independentisme. I no només per la seva menor influència en les institucions, sinó també perquè s'ha qüestionat el discurs ideològic. Per a molts votants, el trànsit des de 2017 fins a l'actualitat ha deixat una sensació de fracàs i decepció. Això va quedar reflectit en la pèrdua de la majoria parlamentària i en un elevat abstencionisme.

En aquest context de crisi, una iniciativa que rescata tàctiques del passat torna a prendre protagonisme. Joan Carretero, exconseller d'ERC, ha impulsat un projecte que busca reviure una fórmula similar a la que va fer servir Artur Mas fa una dècada. Carretero lidera Parlament Lliure, una plataforma que promou la creació d'un parlament alternatiu mitjançant una consulta popular en els municipis catalans.

Aquest Parlament Lliure pretén escollir representants que assumeixin el mandat del referèndum del 2017, ignorant les institucions autonòmiques actuals. La proposta defensa que aquest òrgan paral·lel hauria d'actuar amb base en la sobirania popular. L'objectiu seria avançar cap a una independència real, davant la inacció i limitacions del Parlament oficial.

Carretero, que va trencar amb ERC el 2007 després de criticar el seu acostament al PSC, torna a defensar una estratègia rupturista. En aquell moment va fundar Reagrupament, un corrent que qüestionava la submissió dels republicans al socialisme català. Aquest corrent fins i tot va arribar a coalitzar-se amb Convergència en processos electorals europeus i generals. Una aliança, per cert, que ara rebutgen, ja que consideren que el marc autonòmic fa impossible la independència.

Més del mateix: referèndum i reconeixement internacional

El projecte Parlament Lliure té un calendari clar: organitzar una consulta popular en tots els municipis catalans en aproximadament un any i mig. La idea és que el resultat legitimi un parlament alternatiu que declari la validesa de l'1-O i que treballi pel reconeixement internacional.

La plataforma denuncia al seu web oficial que les institucions catalanes actuals no representen la sobirania real de Catalunya. Qualifiquen el Parlament com un «joguet espanyol» sense poder efectiu i acusen els partits de construir un sistema partitocràtic basat en xarxes d'incentius que impedeixen la llibertat i la prosperitat catalana.

Aquesta nova proposta simbolitza un retrocés en l'estratègia de l'independentisme, un replegament a plantejaments similars als de fa 15 anys. No obstant això, també reflecteix el desencant i la necessitat d'alguns sectors per reprendre la iniciativa política amb mètodes alternatius als institucionals. El temps dirà si aquest pla aconsegueix canalitzar de nou el suport de l'independentisme o si, per contra, accentua la divisió i la dispersió dins del moviment.