Espanya ja no roba a ERC i Junts

D'amenaçar d'anar-se'n d'Espanya en 18 mesos, d'agafar-se a les subvencions del malvat Estat espanyol com si no hi hagués un demà. Aquest és el gir que han fet ERC i Junts en pocs anys. Els partits processistes han passat d'impulsar una declaració d'independència fake a retorçar el reglament del Congrés amb PSOE i Sumar per poder gratar alguns milers d'euros més per a la butxaca.

Aquest dimecres passat coneixíem que socialistes i el partit de Yolanda Díaz donaran els diputats necessaris a Junts i ERC perquè puguin tenir grup parlamentari propi al Congrés. Cap de les dues formacions precessistes no arriba al mínim exigit per tenir aquest preat grup parlamentari propi. Però PSOE i Sumar han sortit al rescat perquè puguin ingressar aproximadament uns 2 milions d'euros en subvencions. Això, i poder tenir més temps d'intervenció, més presència en comissions i més assessors, o sigui que aquesta xifra es pot veure fins i tot superada.

ERC i Junts porten anys amb el discurs d'Espanya ens roba, dèficit fiscal i altres consignes contra l'Estat. I no fa tant, el PSOE era el partit del 155, un partit amb què no es podia pràcticament ni parlar. Ara, és el mateix PSOE el que facilita als processistes poder cobrar un bon pessic de diners públics, retorçant a més el reglament de la Cambra Baixa.

Com diria Shakira, el processisme ja no plora, el processisme factura

Per si no n'hi hagués prou, els diners que rebin gràcies a tenir grup parlamentari propi se'n van directament a les butxaques dels respectius partits. No es tracta d'haver aconseguit un finançament més gran per a Catalunya o alguna cosa per l'estil. Això, encara que signifiqués tornar a l'etapa del peix al cove de Pujol, almenys es podria vendre com un acord que beneficia tots els catalans. Però no, aquest pacte entre ERC, Junts, PSOE i Sumar beneficia exclusivament les formacions processistes.

ERC sap que està en caiguda lliure: va perdre 300.000 vots a les municipals i 400.000 a les generals. Per aquest motiu, ha decidit agafar-se a tot 'xiringuito' possible, tot i que li pugui costar encara més vots. A la Diputació de Girona, amb Junts; a les de Barcelona, Tarragona i Lleida, amb el PSC; i espera't perquè l'opció de pactar amb Jaume Collboni a Barcelona ciutat no és gens desgavellada. Com el títol de la pel·lícula, Esquerra està en mode 'Agafa els diners i corre'.

A Junts la necessitat de tocar diners és encara més exagerada. Sense Ajuntament de Barcelona, sense llocs a la Generalitat i sense diputacions de Barcelona, Tarragona i Lleida, els de Puigdemont s'estan quedant sense càrrecs rellevants. Per això un ingrés extra al Congrés en forma de grup parlamentari propi no els ve gens malament per poder calmar els seus, a base de càrrecs i sous públics.

En campanya -i fins i tot després de les eleccions-, parlaven de contrapartides que no fossin personals, sinó que beneficiessin tots els catalans. Però fins ara, només han avançat sota la premissa “què hi ha del meu”.

De moment ja tenen els 2 milions d'euros que els proporcionarà el grup parlamentari propi. I el següent pas és l'amnistia, que ja han dit que ha d'incloure condemnats per corrupció, com és el cas de Laura Borràs. Passa el temps i passem de l'Espanya ens roba a l'Espanya ens finança: com diria Shakira, el processisme ja no plora, el processisme factura.