Xavier Rius Reivindicació indepe perquè l'àrab també sigui oficial
Un mitjà digital reivindica altres idiomes minoritaris o no oficials a Espanya
Els partits processistes han aconseguit colar la petició de l'oficialitat del català a Europa. Cosa que han presentat com un èxit històric en el marc de les negociacions amb el PSOE per lligar la investidura. L'acord inclou el basc i el gallec, però alguns independentistes catalans no en tenen prou i demanen més.
A Vilaweb, el mitjà que dirigeix Vicent Partal, lamenten que la decisió deixi “al marge” altres llengües com l'aranès, l'asturleonès, l'aragonès i el portuguès. En aquest sentit, fa referència també a l'àrab i la seva variant tamazic.
Reivindicació de la llengua àrab
El portal digital destaca que l'àrab i el tamazic són “les llengües principals de població no europea als enclavaments africans de Ceuta i Melilla”. També que hi ha al voltant d'un 40% de berbers i àrabs en aquests territoris. I que "diversos grups culturals i polítics reclamen la incorporació d'aquestes llengües a l'ensenyament i que siguin oficials al costat de l'espanyol".
Demanen que l'àrab també sigui oficial | Xavier Rius
Per a Vilaweb, Espanya té “por” del retorn de la ciutat al Marroc i per això “nega que els parlants d'àrab siguin residents nadius de la ciutat”. Acusa l'estat espanyol de “no reconèixer la personalitat marroquina de la ciutat”. I reivindica els moviments per promoure l'oficialitat de l'àrab, com la petició que va fer Compromís al Congrés dels Diputats i que va ser àmpliament rebutjada.
Llengües minoritàries i dialectes
El portal també destaca altres llengües minoritàries que no han estat incloses en la petició d'oficialitat al Consell de la Unió Europea. Com l'aranès, un dialecte oficial a Catalunya i que parlen entre mig milió i tres milions de persones. O l'asturlleonès, que no és oficial ni a Astúries ni a Castella i Lleó, però sí a Portugal.
També s'esmenta l'aragonès, un idioma amb moltes dificultats “per l'aïllament geogràfic i la ruralitat de les zones on es parla”. Així mateix, destaca l'estrany cas del portuguès. "Els seus límits no coincideixen amb els de l'estat, ja que hi ha poblacions portugueses on es parla asturlleonès, i poblacions espanyoles on es parla portuguès sense cap mena de reconeixement oficial".
Més notícies: