ERC i Junts es juguen dos milions al Congrés

Esquerra i Junts es juguen més de dos milions al Congrés durant aquesta legislatura. Per això tots dos partits volen tenir grup parlamentari propi. Tot i que, ni per nombre d'escons ni per percentatges, podrien.

En efecte, L'elecció del president o presidenta del Congrés i l'elecció de la Mesa ha entrat en una fase d'incertesa per les reticències d'Esquerra i Junts. ERC ha frenat el suport al PSOE per no quedar despenjat del partit de Puigdemont.

Però, en realitat, el que està en joc és la possibilitat de tenir grup parlamentari propi, més visibilitat als plens i unes subvencions que superen els dos milions.

En cas contrari, quedarien diluïts al Grup Mixt, on conviuen, més malament que bé, diferents partits minoritaris, de vegades amb ideologies contraposades.

Si ERC i Junts no poden intervenir amb veu pròpia a cada ple, es mostrarà també clarament que, després d'haver caigut per sota del milió de vots, el procés va a la baixa.

Per això pretenen fer 'trampes' amb el reglament de Congrés i assolir els requisits mínims per constituir grup parlamentari.

Però el reglament és clar. L'article 23.1 estableix que es podran constituir en grup parlamentari les forces polítiques que tinguin un nombre “no inferior a quinze diputats”.

El PSC, amb 19, en teoria, sí que podria, però el va deixar de tenir després de l'intent de cop d'estat del 23-F. Esquerra i Junts, en canvi, no arriben a la xifra requerida. Tots dos només van obtenir set diputats.

L'altra opció és “el 15 % dels vots” a totes les circumscripcions presentades, però tampoc no es dona el cas. Esquerra es va quedar, en total, al 13,16% i Junts l'11,6%.

Per Barcelona tots dos van quedar molt per sota: ERC (12,33%) i Junts (9,68%)

A Girona, només Junts (19,6%) mentre que Esquerra es va quedar a les portes (14,74%).

A Lleida sí perquè tots dos van superar el 18%. Finalment, a Tarragona, els republicans van passar el límit pels pèls (15,07%), però Junts es va quedar lluny amb l'11,08%. Els va guanyar no només el PP, sinó també Sumar.

L'altra possibilitat és que un partit 'cedeixi' diputats a la constitució de la cambra. Ja va passar amb Esquerra el 2008. L'article 27.1 del reglament, en efecte, estableix que “del canvi d'un Grup Parlamentari a un altre, a excepció del Mixt, només es podrà operar dins dels cinc primers dies de cada període de sessions”.

El tema financer també és important. El règim econòmic consigna una subvenció de més de 30.000 euros mensuals per a cada grup parlamentari i de 1.700 per a cada escó obtingut.

En cas de ser un grup parlamentari de set diputats -com seria el cas-, Esquerra i Junts obtindrien una subvenció de més de 500.000 euros per cada període de sessions, és a dir, més de dos milions en quatre anys.

Per això, els republicans van posar com a condició una Mesa amb presència de l'“independentisme o del PNB”, com va deixar clar la número dos a Madrid, Teresa Jordà, una de les negociadores. Ara han refredat la reivindicació perquè Junts es manté enrocada i no volen donar imatge, a dos anys de les autonòmiques, que tornen a cedir.

Per cert, el Règim econòmic fixa que el president o presidenta de la cambra cobra 230.000 euros a l'any, el sou més alt de la política espanyola, fins i tot més que el de president del Govern (90.000) o el president de la Generalitat (132.000).