Archivo ERC i els Comuns tornen a fer de crossa del PSC
Republicans, socialistes i colauistes són actors d’un mateix teatre i Barcelona n’és la prova
Es repeteix el patró sense massa sorpreses. La secció barcelonina d'ERC anunciava ahir que donaran el seu suport als pressupostos de l'alcalde Collboni. Hores després, BComú anunciava també que permetrà la tramitació dels pressupostos per donar aire al PSC. D'aquesta manera, Barcelona torna a actuar com a banc de proves del Parlament.
La situació té dues lectures, una de superficial i una altra de profunda. La superficial és la que ens ofereixen els partits, i no va més enllà de fer polítiques “progressistes”, enfrontar-se a l’“extrema dreta”, etc. La lectura profunda, en canvi, connecta amb les principals dinàmiques de la Catalunya postprocessista.
Acord "sorpresa" a Barcelona entre ERC i PSC | Beteve
La primera i més destacada consisteix en què ERC no vol tocar les urnes. Els republicans saben que la seva situació és molt complexa a nivell electoral; a més, el partit arrossega tensions internes importants. Amb el col·lapse de la majoria indepe, ERC va trobar en el PSC un mal menor, és a dir, mantenir espais de poder i guanyar temps.
La segona dinàmica és que ara és el PSC qui reparteix les cartes. La jugada sanchista de posar al centre la “normalitat” i la “reconciliació” ha estat un èxit. La seva prova més evident és que el PSC ha assolit les màximes cotes de poder a Catalunya. Una altra cosa és que Illa pugui estar indefinidament al poder prometent coses cada cop més inversemblants.
Un teatre de quatre anys
Que ERC no tingui més remei que ser la crossa de confiança del PSC no treu que hi hagi sobreactuació. El teatre consisteix a posar-se maximalistes, amenaçar amb els pressupostos i aconseguir promeses vaporoses. Mentrestant, el PSC l'hi posa fàcil a ERC (subvencions, espais mediàtics, càrrecs de confiança, etc.) perquè pugui reorganitzar la seva situació el millor possible de cara al 2027.
El Govern d'Illa es va fent petit a poc a poc | Europa Press
A més, en el pitjor dels casos, Salvador Illa en surt guanyant. Ens referim al fet que la manca de pressupostos es faci crònica, com passa al conjunt d'Espanya. En aquest cas, Illa en surt guanyant perquè sempre podrà al·legar davant la ciutadania que no es fan polítiques públiques per culpa del Parlament (oposició i socis).
D'altra banda, no cal oblidar que la política catalana és una sucursal de la política espanyola per les aliances d'ERC i Junts amb el PSOE. Això no fa més que complicar la governabilitat local. Per exemple: ERC exigeix concrecions en matèria de finançament singular per aprovar els pressupostos locals. I per no parlar de Junts, que senzillament és un partit inutilitzat pel seu líder.
De fons, Illa amb les seves promeses de faraó
Finalment, el més destacat de la situació és que el postprocés avança; la dècada processista necessitava com a mínim una legislatura completa per depurar-se. I el tripartit no és altra cosa que el vehicle d'aquesta depuració. Això explica que les cada cop més faraòniques promeses d'Illa - ara, més de 200.000 nous habitatges VPO - no vagin enlloc.
En definitiva, tot es resol en tacticismes partidistes mentre s'alimenta la immigració, la inseguretat i la pèrdua de poder adquisitiu. Fins que no arribin les municipals no veurem cap dels canvis que porta el postprocés. I després, amb les eleccions autonòmiques, començarà una nova etapa.
Més notícies: