Junts i ERC ja copien Sílvia Orriols

La crisi processista està portant a una explosió del fenomen Sílvia Orriols que es reflecteix a les enquestes cada cop amb més claredat. Això ha disparat els nervis a les seus dels vells partits independentistes, que necessiten moure fitxa. ERC i Junts han començat a copiar les propostes i estratègies d'Aliança Catalana, tot i que arriben tard i el remei podria acabar sent pitjor que la malaltia.

Junts va proposar en el debat de política general, la setmana passada, exigir un mínim de deu anys d'empadronament per accedir a pisos de protecció oficial. Una reivindicació històrica d'Aliança Catalana, que la mateixa Orriols va formular en el debat a TVE el passat 26 de setembre.

També la setmana passada, el primer edil d'ERC a Amposta, Adam Tomàs, va proposar una cimera d'alcaldes per abordar el problema de la immigració. Una altra demostració de com els partits que van fomentar el model proimmigracionista que ens ha portat fins aquí s'estan veient obligats a reconduir la seva estratègia.

Tant Esquerra com Junts estan pujant també el to contra la multireincidència i les okupacions. Això resulta especialment cridaner en el cas d'ERC, que al capdavant de la Conselleria d'Interior va liderar la tesi del negociacisme i les percepcions en matèria de seguretat pública.

Junts i ERC, un gir a la desesperada

Els primers que van veure les orelles al llop i van començar un gir a la dreta van ser Junts. No només per l'amenaça creixent d'Aliança Catalana, sinó també per la sublevació d'una part important dels seus alcaldes. Això ha evidenciat una fractura entre una cúpula arrossegada pel processisme woke, i uns dirigents locals que pateixen diàriament les dificultats derivades de la immigració massiva.

A ERC han trigat una mica més, però també s'han vist obligats a iniciar un gir, alarmats per les enquestes d'opinió. El seu president Oriol Junqueras, i figures destacades com Elisenda Alemany i Gabriel Rufián, s'han desmarcat de la Catalunya dels 10 milions. I han començat a parlar desacomplexadament de la necessitat de més mà dura amb la multireincidència i les okupacions.

Fa només uns dies, ERC va traslladar al Govern la seva preocupació per l'augment de la delinqüència a barris i ciutats de Catalunya. Però cal recordar que ERC va votar al Congrés dels Diputats en contra d'endurir les penes als multireincidents. I que no fa tant el seu conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, titllava d'extrema dreta tot aquell que gosés plantejar el problema de l'auge delinqüencial.

Massa tard

Per aquestes contradiccions, el gir a la desesperada de Junts i ERC no sembla convèncer els seus electors. Els partits processistes no només arriben tard al debat de la seguretat i la immigració, sinó també sense credibilitat. Bàsicament, perquè són identificats pel gruix de l'independentisme com els responsables de les polítiques nefastes que han portat Catalunya al col·lapse.

L'única formació que sembla tenir la clau per treure l'electorat de la frustració i el pessimisme és ara mateix Aliança Catalana. I la setmana passada, en el debat de política general, Sílvia Orriols va tornar a demostrar que està en plena forma.

Orriols va arrasar amb una crítica ferotge al sistema partitocràtic i una esmena a la totalitat de les polítiques del PSC i els seus socis. Junts va votar en contra de totes les seves propostes amb la resta de partits del cordó sanitari (PSC, ERC, Comuns i CUP). Però l'estratègia de copiar les propostes d'AC per després demonitzar-les pot acabar sent contraproduent.