ERC suma un nou problema en plena guerra interna: ara amb les bases

Els ganivets volen a la cúpula d'ERC. Els sectors liderats per Marta Rovira i per Oriol Junqueras estan més enfrontats que mai. La batalla és pública i ja ningú no dissimula. La lluita per qui s'apodera del partit a partir del congrés extraordinari del proper 30 de novembre serà dura i llarga. Tot i això, ara als dos sectors tenen un nou problema. I el pitjor de tot per a ells és que, segurament, hauran d'unir forces per solucionar-lo.

La guerra interna a ERC és sobretot una lluita pel poder. Una mena de Joc de Trons però al més pur estil La Casa del Dragón, en què dues faccions d'una mateixa família batallen per aconseguir el control. Ideològicament no hi ha gaires diferències. I això, en el context que viu el partit i la política catalana en general, fa que tots dos sectors hagin de remar en una mateixa direcció.

Les bases, en peu de guerra

La guerra entre els junqueristes i els roviristes no es decidirà fins d'aquí a gairebé 5 mesos. Abans, el partit haurà de decidir si investir Salvador Illa o no. I aquesta és ara mateix la prioritat de les bases d'ERC. Unes bases que, almenys una part, ja ha deixat clar que aposten pel 'no' al pacte amb el PSC.

Les declaracions dels últims dies deixen clar que tant el rovirisme com el junquerisme aposten per investir Salvador Illa. "Les negociacions van bé", deia fa uns dies Marta Rovira. "Van a bon ritme", afirmava també Raquel Sans, portaveu dels republicans i del sector rovirista. A l'altra banda del ring, el mateix. Joan Tardà, proper a Junqueras, fa dies que fa campanya pel 'sí' a Salvador Illa. De fet, el sector junquerista sempre ha vist amb bons ulls assolir un acord d'investidura amb el PSC -en gran part, per l'odi que té a Carles Puigdemont-.

Així doncs, tenim els dos sectors enfrontats preparant el terreny per convèncer les bases que cal evitar com sigui una repetició electoral que previsiblement deixaria ERC a la vora de la irrellevància. El motiu és clar: cada cop hi ha més militants que, davant l'avenç de les negociacions amb els socialistes, estan alçant la veu per no pactar-hi. Recordem que qualsevol pacte entre ERC i el PSC haurà de ser avalat per les bases republicanes.

El corrent crític anomenat Col·lectiu 1 d'octubre o la secció local de Lleida ja han anunciat públicament el seu rebuig a pactar amb el PSC. També hi ha militants, cada cop més nombrosos, que han advertit que seria un error investir Illa. D'altra banda, també n'hi ha que deixen entreveure que facilitar que el líder socialista sigui pròxim president de la Generalitat és potser l'opció menys dolenta.

Avui dia, és difícil saber què pot passar a la consulta en què tard o d'hora participaran els militants republicans per avalar (o no) el futur pacte amb el PSC. Els dos sectors en guerra, ara units en la idea que un pacte amb el PSC és la millor opció, tenen la capacitat per convèncer una part dels seus militants perquè donin el seu 'sí'. Tot i això, es desconeix fins on pot arribar aquesta influència.

És evident que les bases més involucrades en el dia a dia orgànic de la formació poden donar el seu braç a tòrcer i acabar comprant les tesis dels seus dirigents. Però hi ha una altra part de militants, també amb dret a vot, a qui no els importen tant les quotes de poder o la viabilitat econòmica de l'estructura actual (que es veuria perjudicada en cas de repetir eleccions i perdre un altre bon grapat de vots i escons). Són els menys pragmàtics que, seguint la lògica processista dels darrers anys, no veuen amb bons ulls això d'investir un president “del 155”. I compte, que podrien ser els que decantin la balança cap al costat contrari del que defensen el sector Rovira i el sector Junqueras. Dos sectors en guerra que es poden veure obligats a signar una petita treva per unir-se i combatre contra les bases receloses de pactar amb el PSC. El serial continua a can ERC.