E-Noticies Junts i ERC decideixen enfonsar-se amb Pedro Sánchez
El processisme ha decidit que val la pena arriscar-se a deixar-se arrossegar pel fang del PSOE
ERC i Junts han tornat a fer el paper d'escuders fidels de Pedro Sánchez quan les coses van mal dades a Moncloa. Però aquesta vegada l'escàndol era majúscul i els partits processistes han quedat més retratats que mai. Fins i tot Sumar ha tornat a mostrar-se més dur amb la presumpta corrupció del PSOE que els socis independentistes.
La reacció de republicans i convergents en les últimes hores demostra que els seus líders han decidit definitivament morir amb Pedro Sánchez. No és un dany col·lateral, sinó una elecció conscient fruit del càlcul de pèrdues i guanys. Prefereixen arriscar-se a ser arrossegats pel fang del PSOE per por de perdre els seus privilegis i a les urnes.
El president del Govern en la seva compareixença d'ahir | E-Noticies
El seu suport al PSOE genera un evident desgast de cara al seu electorat. Però Junqueras i Puigdemont esperen que les concessions de Sánchez canviïn les tornes quan s'acabin materialitzant. Per això no trenquen amb ell.
D'una banda, perquè necessiten esperar que el PSOE compleixi amb els acords d'investidura. D'altra banda, perquè la caiguda del Govern implicaria perdre les seves suculentes retribucions econòmiques i alts càrrecs als consells d'administració.
Gabriel Rufián, l'escuder fidel de Sánchez
El primer a sortir va ser Gabriel Rufián, que va acusar “aquells que creuen que el país és seu” d'orquestrar una persecució contra l'esquerra i l'independentisme. Va ser hores abans que aparegués l'informe que implicava Santos Cerdán.
Després d'hores de silenci, va aparèixer davant la premsa demanant a Pedro Sánchez que sortís a donar explicacions. Ja a la tarda, després de la compareixença de Pedro Sánchez, va sortir amb un tuit al seu estil més pur: atacant el PP i Junts.
Rufián s'ha convertit en el defensor més aguerrit del PSOE, i això contribueix a fer créixer la sensació de submissió d'ERC. Però els republicans pensen que pitjor serien unes eleccions i perdre els privilegis que tenen amb Sánchez. Oriol Junqueras ha imposat la consigna d'amarrar els governs socialistes (el de Sánchez i el d'Illa).
Junts abandona el perfil dur
Junts no va a la saga d'ERC. Aquesta vegada ha estat fins i tot més vehement que en altres ocasions. Jordi Turull (no Puigdemont, que ha tornat a amagar-se) ha defensat la presumpció d'innocència de Cerdán, i ha tornat a tancar la porta a una moció de censura presentada pel PP.
Sense cap mena de pudor, Turull ha reconegut que no faran caure el Govern de Pedro Sánchez per la corrupció sinó només si fracassa la taula de negociació a Suïssa. És a dir, Puigdemont accepta immolar-se amb Pedro Sánchez només per aconseguir la seva amnistia.
El cas de Junts és flagrant perquè mentre denuncien la corrupció d'ERC a la DGAIA blanquegen la del PSOE. A més, Puigdemont tuiteja compulsivament contra Trump i l'extrema dreta. Però tapa les vergonyes socialistes només pel seu propi interès personal.
Lligar-se a Sánchez, mal negoci
Les enquestes assenyalen un enfonsament cada cop més gran del processisme. La seva pèrdua de suport s'explica precisament per l'estratègia de suport al PSOE, però un cop pres aquest rumb ja no poden fer marxa enrere. Encara que a Puigdemont el cos li demani de vegades llençar-se als braços de la dreta.
El problema és que (com a molt) d'aquí a dos anys hi ha eleccions, i els costarà justificar el camí fet. Però el pitjor és que el sanchisme ja no suma, i es veuen abocats a la irrellevància política. És el preu d'escollir enfonsar-se amb Pedro Sánchez.E
Més notícies: