Una enquesta confirma el problema de l'esquerra: el PSOE no remunta i Sumar s'enfonsa

Més enllà de totes les polèmiques i les novetats constants, la realitat electoral d'Espanya és el famós “mur”. Es tracta d'una estratègia electoral que venia de lluny i que Sánchez va acabar perfeccionant i adoptant. El seu funcionament és tan senzill com aïllar el PP des de l'esquerra, a canvi, això sí, de pactar amb una miríada de petits partits.

El risc d'aquesta estratègia és que és de tot o res: si falla un soci, falla tot. En aquest sentit, el govern de Sánchez ha deixat un historial de votacions agòniques que es resolen a l'últim minut. Una altra qüestió és que els socis de Sánchez - sobretot, els socis processistes - no puguin sortir de les amenaces simbòliques

Per aquesta raó, els últims sondejos que s’han publicat representen un maldecap per a Sánchez. I l’últim d’aquests, publicat per NC Report a La Razón, torna a reflectir totes aquestes dinàmiques i posa el focus en Sumar. I és que la caiguda electoral de Yolanda Díaz dessagna qualsevol actualització de 'Frankenstein'. Quin és el resultat fonamental d’aquesta situació? Que el “mur” canvia de bàndol i ara són el PP i Vox els qui sumarien majoria absoluta

No és el PSOE: és Sumar

Si es repetissin eleccions, el PSOE retrocediria lleugerament i es quedaria en l'entorn dels 116-118 escons (una pèrdua de 3-5 escons). Aquesta dada és important perquè apuntala una de les tendències més discretes de la política espanyola: i és que el PSOE no cau, sinó que s'estanca. És a dir, els socialistes fa molt que es mouen entre el terra i el sostre que els correspon dins de 'Frankenstein'.

On sí que es percep un col·lapse absolut és a Sumar, que a E-Notícies ja advertíem que era un partit que, per la seva pròpia organització interna, estava destinat a estavellar-se. Aquest últim sondeig li arrabassaria a Yolanda Díaz 1,7 milions de vots. Això implica que Sumar perdria en aquests moments 23 escons, passant de 31 a 7-8.

Per la seva banda, Podemos no surt de l’òrbita minoritària per la qual ha optat i que, en última instància, no és més que una part del pastís que deixa Sumar. Així, els morats no es mourien dels 4 diputats que van obtenir (dins de Sumar) en les passades eleccions generals. En definitiva, que 'l’esquerra a l’esquerra del PSOE' col·lapsa per les seves hipocresies internes i les seves lluites de poder

Feijóo creix i Abascal l'enfila

En comparació del PSOE, el PP no faria altra cosa que amplificar la seva situació actual, és a dir, augmentar la seva distància com a primera força. En aquests moments, Feijóo passaria de 137 a 151-153 escons, que serien 35 més que el PSOE. Tot i això, aquestes dades no són del tot positives a Gènova perquè els últims sondejos els donava encara més avantatge. En realitat, això és cíclic i respon a les circumstàncies del moment, com pot ser la DANA.

I de la mateixa manera que Sumar arrossega el PSOE, Vox impulsa el PP. Els d'Abascal són sens dubte els més beneficiats en aquest sondeig i ja freguen els 40 escons, amb un creixement de gairebé un 4% en intenció de vot. Això representa un augment d’uns 4-7 escons, que acabaria consolidant una majoria més que absoluta de la dreta (190-192 escons).

Sense novetats en el processisme: Junts guanya terreny a ERC

Els qui també continuen instal·lats en el seu món particular són els processistes. Respecte a anteriors sondejos, no s’observen novetats destacades. Ambdós partits no s’aixequen del seu terra electoral, però Junts, això sí, capitalitza el perfil maximalista que manté a Madrid.

D’aquesta manera, els neoconvergents podrien créixer fins a dos escons (8-9) i els republicans, en canvi, perdrien un diputat. Tot i això, està molt condicionat pel que acabi passant amb ERC, un partit que encara es troba al vestidor. Tanmateix, la tendència confirma, de moment, que el mediàtic perfil de Rufián no amaga el fet que ERC fa anys que perd vots al Congrés.