Sumar comença a enfonsar-se

Sumar acusa la disgregació interna. En diferents instàncies i per motius diversos, sectors del partit comencen a dissentir de la direcció. Des de les acusacions de centralisme fins a les dificultats per trobar candidats, el partit no aconsegueix implantar-se territorialment.

Canàries, València i Galícia

Sumar és un partit per analogia: per la resta, és una agrupació de partits. Això es manifesta en la facilitat per manifestar disgregació. Com que no té implantació territorial pròpia, cada agrupació tendeix a un discurs i interessos propis.

En el cas de Sumar, la necessitat d'agilitat executiva que té qualsevol partit se'l resol en contra en forma d'acusacions de centralisme. La sucursal canària, per exemple, ha aprovat en assemblea explorar camins propis a les pròximes eleccions europees. Així mateix, acusen la direcció general de no respectar l'esperit plurinacional de la formació.

A València, el problema s'expressa amb una cara diferent: trepitjar-se mútuament i competència deslleial. Sumar té la intenció de crear estructura a València i això entra en conflicte amb Compromís, que vol mantenir el monopoli electoral. Des de Compromís diuen que no veuen "convenient ni necessari que s'implanti una altra organització perquè ja hi ha un partit referent d'aquest espai".

Finalment, a Galícia el problema que tenen ja és fins i tot operatiu. I és que no tenen ni candidat per a unes eleccions autonòmiques imminents. Al marge que la formació de Yolanda Díaz ha desfet a l'esquerra dins la comunitat.

Una dissolució silenciosa

Sumar es troba amb les dificultats de gestionar el poder una vegada que hi ha accedit. Com que es tracta d'una coalició de partits, podia pescar en multitud de caladors gràcies als tentacles de les seves moltes agrupacions autonòmiques. Però una vegada que cal mantenir el que ha guanyat, el partit es troba sense la implementació necessària per fer-ho.

Així, aquest 2024 es promet difícil a Sumar i, si segueix aquesta tendència, la seva dissolució podria ser lenta però constant. Perquè a les dissidències territorials se li sumen les dissidències ideològiques. La més sonada ha estat la de Podem, que ha decidit tenir una veu pròpia encara que sigui una aposta a tot o res.

I és que, a nivell ideològic, és difícil que Sumar no somatici la desestructuració interna. Electoralment i en campanya, és senzill invocar idees com la plurinacionalitat i, en fi, donar suport a totes les causes morals de l'esquerra. Però portar-ho a la pràctica exigeix entre altres coses una fèrria organització orgànica de què Sumar no té.