El PSOE imposa la calma després del desafiament de Carles Puigdemont a Pedro Sánchez

Que no s'estengui el pànic, aquest va ser el missatge que va transmetre ahir la cúpula del PSOE davant el desafiament de Carles Puigdemont. El president de Junts va sorprendre amb la petició d'una qüestió de confiança . Superat el xoc inicial, a Moncloa es va imposar la calma i la sensació que, vistes les coses amb fredor, no hi ha motius per témer.

Els socialistes comprenen la frustració dels postconvergents i les seves urgències polítiques. Sense poder a les principals institucions i amb ERC trepitjant-los els talons, Junts necessita marcar territori. Però la lectura que fan del balanç de l'acord d'investidura és molt diferent.

Carles Puigdemont va ser molt dur quan va parlar del PSOE com un partit que "no és de fiar". Va assenyalar els incompliments dels acords com una demostració de l'engany, i va dir que els socialistes són uns trilers. "Les coses no van bé", va dir, i va parlar de "punt d'inflexió" a la legislatura.

El PSOE, en canvi, entén que els incompliments responen a factors externs que no poden controlar. Com la negativa dels jutges a aplicar l'amnistia o les reticències d'Europa al?ús oficial del català. En allò que depèn del PSOE, com les competències en immigració, creuen que estan sent extremadament generosos.

Per això des de Moncloa s'ha llançat un missatge clar. Entenen la frustració de Junts, però Pedro Sánchez no presentarà cap qüestió de confiança ni tampoc ho veu necessari. A Presidència estan convençuts que convenceran els juntaires per retirar la petició.

Pragmatisme i poc soroll

Pedro Sánchez i el seu entorn veuen la petició de Carles Puigdemont com a mera gesticulació de cara al seu electorat a Catalunya. No és la primera vegada i va amb el caràcter imprevisible del personatge. Creuen que el millor és acostar posicions amb el sector més pragmàtic de la cúpula de Junts, i apel·lar a l'interès mutu dels dos partits.

L'exemple és la bona sintonia que havien mostrat les dues formacions aquestes darreres setmanes amb la negociació de la fiscalitat. Van sorgir tibantors, sí, però el fil directe entre María Jesús Montero i Carles Puigdemont va donar resultat.

Això ha aplanat el camí per a la negociació dels pressupostos, ia Moncloa estan convençuts que Junts acabarà donant el braç a tòrcer. Per això s'ha imposat una consigna, pragmatisme i poc soroll.

D'altra banda, Sánchez sap que escórrer l'embalum de la qüestió de confiança no li sortirà de franc. Puigdemont ha aconseguit augmentar la pressió sobre el Govern, que ara haurà de fer noves concessions per demostrar-ne la lleialtat. De moment ja s'han compromès a accelerar el traspàs de les competències d'immigració i preparen noves concessions en finançament.

Evitar unes noves eleccions com sigui

Els sondejos dibuixen un panorama apocalíptic per a Pedro Sánchez i l'esquerra. El PSOE aconsegueix resistir però és incapaç de créixer, i ni tan sols és capaç de rendibilitzar les ajudes ofertes per la DANA. El més preocupant és l'enfonsament de Sumar, que allunya l'esquerra de la majoria absoluta.

Les darreres enquestes mostren una robusta solidesa del PP i un creixement sostingut de Vox. La dreta obtindria còmodament la majoria absoluta sense haver de festejar PNB i Junts. Davant això, la consigna a Moncloa és evitar com sigui unes noves eleccions.

La part positiva per al PSOE és que a Junts tampoc no li convé que caigui el Govern. Això li trauria l'única posició d'influència que tenen ara mateix, i obriria un escenari massa incert per a una formació que tampoc no va bé a les enquestes.