Enquesta CEO: L'independentisme toca fons

Ahir, dimecres 27, el CEO ens portava el seu tercer baròmetre i es confirmava la tendència dels últims mesos. El nacionalisme català cotitza a la baixa i arriba fins al 40% el suport a la independència, la xifra més baixa des del 2015. En aquests moments, si hi hagués un referèndum, de l'ordre del 54% de la població catalana hi votaria en contra.

Si acudim a les franges d'edat, observem un estat de coses poc esperançador per al projecte indepe. Els més joves (18-24) són els que menys desitgen una eventual independència, quedant-se en el 32% els que sí que la desitgen. I el grup d'edat que més desitja la república catalana són els que tenen entre 35 i 49 anys (42% a favor).

Tot això condueix a l'autonomisme, que es confirma com a forma de govern preferida entre els catalans (33,9%). Aquest canvi de tendència no és secundari. Es va haver d'esperar fins a la tardor de l'any passat perquè l'autonomia s'imposés a l'Estat propi com a forma preferida d'organització política, que ara la desitgen el 29,9%.

I encara més interessant és que el CEO recull el canvi d'opinions des del referèndum de l'1-O. D'aleshores ençà, un de cada cinc ha canviat de semblar sobre l'etern debat de Catalunya-Espanya. D'aquesta manera, un 30% dels indepes eren abans d'una altra corda, i el mateix amb un 15% dels contraris a la independència.

Les restes del naufragi processista

Aquestes dades confirmen el que es va viure fa poc més de dos mesos, coincidint amb la Diada. Per aquelles dates, també van sortir dades demoscòpiques que assenyalaven que l'esperit nacionalista cotitzava a la baixa i que eren els més grans els guardians de les essències. Això arribava fins al punt que en una dècada – és a dir, la dècada processista – els joves van passar de ser el grup més nacionalista a ser el menys nacionalista.

És a dir, que tots aquests resultats són una altra de les moltes cares del col·lapse processista. En aquest sentit, també és destacable que el CEO assenyali que el mascaró de proa del processisme, Carles Puigdemont, puntuï molt malament entre els ciutadans. De fet, ha baixat d'un 3,9 que tenia al juliol un 3,5 actual. El millor valorat és Salvador Illa, encara que no és menys cert que cap polític no aconsegueix aprovar.

En definitiva, el canvi polític a què hem assistit després del 12M és el transsumpte de canvi sociològic. Però com s'ha explicat a E-Notícies, aquest canvi sociològic amaga una gran borsa abstencionista, que és la responsable última de la victòria del PSC. Aquesta legislatura és d'estabilització i nou repartiment de cartes.