Les elits europees entren en pànic després de les protestes dels agricultors

Alguna cosa s'està coent a Europa en els últims temps. Ho hem vist en el gir respecte a les polítiques sobre immigració i s'ha confirmat amb les recents protestes dels agricultors. Unes protestes que s'han estès per gairebé tot el continent i que posen en dubte algunes de les polítiques que s'han impulsat els darrers anys des del Parlament Europeu.

La posició bonista de 'Welcome refugees' respecte a la immigració ha deixat de ser majoritària. Països que històricament han apostat per la multiculturalitat, ara es mostren més reticents a les polítiques de portes obertes i ja fa un temps que promouen mesures més restrictives.

L'exemple més clar el tenim a Alemanya, on el govern socialdemòcrata aposta ara per les deportacions massives d'immigrants. També Suècia, paradís de les ajudes, s'ha posat les piles després d'adonar-se que la manca d'exigències per integrar-se ha provocat que molts no tinguin incentius més enllà de viure de les prestacions. Fins i tot el govern de Macron a França, que sempre s'ha volgut desmarcar de Marine Le Pen, ara ha decidit endurir la llei d'immigració.

Més enllà de la qüestió migratòria, un altre canvi significatiu a Europa ha estat el creixement de formacions euroescèptiques i antiglobalistes. Els partits que han mostrat més reticències a l'Agenda 2030 van tenint cada cop més suports entre la població. Alguns fins i tot han arribat al poder, com és el cas de Giorgia Meloni a Itàlia o Viktor Orbán a Hongria. Sense oblidar-nos de Geert Wilders, que va guanyar les eleccions als Països Baixos amb un programa crític amb l'Agenda 2030, antiislamista o contra l'alarmisme climàtic.

L'Agenda 2030, al punt de mira

Si fa poc molt poca gent tenia coneixement de l'Agenda 2030, les darreres setmanes aquesta doctrina ha saltat al primer pla mediàtic. Les manifestacions dels agricultors a Alemanya, França o Espanya han posat al focus en aquesta Agenda que molts veuen com una amenaça per a la sobirania nacional dels països europeus. De fet, ha estat habitual veure consignes i pancartes en contra de l'Agenda 2030 a les manifestacions del sector primari a tot el continent.

Les pressions dels agricultors han provocat que la Unió Europea obri la porta a revisar la Política Agrària Comuna (PAC). Bèlgica, que actualment ocupa la rotatòria presidència del Consell de la UE, va afirmar que la normativa s'ha d'adaptar a la “realitat actual”. Afegint, segons les paraules de la ministra d'Afers Europeus, que cal evitar que el sector quedi “ofegat per mesures inaplicables”.

Un gir que evidencia que les nombroses manifestacions dels agricultors han obligat a moure fitxa les elits europees. Saben que han de fer alguna cosa davant l'augment de l'escepticisme respecte al projecte europeu, inclosa l'Agenda 2030. I encara més, tenint en compte que ens trobem a les portes d'unes noves eleccions al Parlament Europeu, previstes per als dies 6, 7, 8 i 9 de juny.

En aquestes eleccions, Europa s'hi juga molt. I les elits que han mogut els fils al continent els últims anys, encara més. Els partits antiglobalistes arriben en el seu millor moment i les enquestes auguren que tindran un paper fonamental a la propera legislatura, que en el cas europeu és de cinc anys. Això, els anomenats 'buròcrates de Brussel·les' ho saben i sembla que són conscients que han de moure fitxa i adaptar-se a una Europa on cada vegada hi ha més ciutadans que discrepen o dubten de projectes com l'Agenda 2030, que fins fa poc semblaven pràcticament indiscutibles.