La CUP demostra la seva desorientació copiant la idea de Podem

La Candidatura d'Unitat Popular -és a dir, la CUP- ja fa temps que no fa honor al seu nom. Les dues ànimes del partit, la revolucionària i la indepe, segueixen enfrontades, cosa que s'ha fet encara més evident durant el 'Procés de Garbí'. Es tracta de reunions, assemblees i actes que ha organitzat la CUP per refundar la formació. El que passa és els cupaires se segueixen embolicant en debats teòrics que -per sort- la majoria de la gent no entén.

Endavant, que representa el sector més marxista, va aportar deu idees clau per a aquest procés. Seré sincer, no vaig entendre la majoria, però els seus propis militants ho resumien així: “No es pot estar en una estratègia revolucionària i alhora electoralista”. Aquesta organització, que forma part de la CUP demana “una estratègia i programa socialista que evidenciï i confronti les institucions capitalistes”. I és en aquest context que els anticapitalistes han copiat una de les idees 'estrella' de Podem la legislatura passada al Congrés: crear supermercats públics.

La CUP vol supermercats públics de la Generalitat

Sembla que els cupaires no van agafar nota del fracàs de la idea de Pablo Iglesias i ara demanen crear una Xarxa Catalana de Supermercats Públics. Segons expliquen, és una de les propostes que la CUP ha donat al Govern de Pere Aragonès per pactar-ne els pressupostos. Asseguren que serviria per "afavorir els productes de proximitat, garantir uns preus justos per als productors catalans i controlar els preus d'una cistella bàsica".

La CUP no només copia la idea de Podem, també el relat. Si se'n recorden, dirigents com Iglesias, Echenique o Irene Montero van posar Juan Roig i Mercadona al punt de mira després d'esclatar la inflació i l'augment de preus. Va ser una campanya molt dura que sembla voler copiar ara la CUP. Així aprofitava la diputada Laure Vega el conflicte dels pagesos per assegurar que la inflació "és un robatori silenciós provocat per grans empresaris com Juan Roig de Mercadona, que paga misèria a l'agricultura i ens apuja els preus".

"En aquests 10 minuts Juan Roig ha guanyat el salari mitjà de Catalunya", afegia Laure Vega, en una mostra clara de demagògia que no serveix de res. La fòbia de la CUP a les empreses ja és coneguda. El president de Mercadona explicava fa un any que els costos havien pujat un 12%, mentre que els preus ho havien fet un 10%. Encara més: és pràcticament impossible que el supermercat públic que vol la CUP pugui oferir els preus de Mercadona.

Diuen que el paper ho aguanta tot. Un supermercat públic, asseguren, no especularia amb els preus perquè no cercaria beneficis. La teoria és bonica, fins i tot algú la podria arribar a comprar. El que passa és que l'experiència indica que serien empreses amb pèrdues, que anirien a costa del consumidor. No només els preus pujarien, sinó que a més hauríem de pagar aquestes pèrdues amb els nostres impostos. Només cal mirar que va passar amb els dos intents de supermercats públics que hi va haver a Espanya ja fa 40 anys: ho van intentar Mercasa i Tabacalera comprant empreses que funcionaven i bé -Dirsa i Jobac- i van haver de ser privatitzades poc després en tenir pèrdues importants. O amb les empreses públiques, que arrosseguen pèrdues, excepte Renfe, que va obtenir per primera vegada beneficis el 2017, 76 anys després de crear-se.

Hi ha vegades que a un li agradaria que la CUP pogués dur a terme propostes com aquesta perquè s'adonessin que no tenen recorregut. Per sort, em passa quan recordo que em tocaria a mi pagar l'invent. El negoci als supermercats no està al marge de benefici, sinó al volum. La seva rendibilitat és del 3% de mitjana i Mercadona, per exemple, té un marge menor que Lidl o Carrefour. Un supermercat públic mai no seria competitiu ni podria oferir millors preus que un privat.

El problema no és que Mercadona compri aliments del Marroc més barats, és que Europa permet que aquests aliments competeixin en desigualtat de condicions. És més, els governs sí que podrien fer bé la feina per donar referències dels costos de producció de productes com la llet. D'aquesta manera, els empresaris no pagarien mai cap producte per sota del preu de cost.

Ara bé, creure que l'empresari és el dimoni, simplement per ser-ho, és tan bàsic, banal i demagog que no s'hauria d'escoltar en un Parlament.