L'elit europea es conjura contra la nova dreta

Roberta Metsola i Ursula von der Leyen han revalidat aquests dies el càrrec com a presidenta del Parlament Europeu i presidenta de la Comissió Europea, respectivament. Tot en ordre. Les dues integrants del Partit Popular Europeu, que agrupa els partits de centredreta amb representació a la cambra, han fet valer la majoria amb el suport de la socialdemocràcia i els liberals.

La reelecció d'Ursula von der Leyen ha estat possible a més a més pel suport de les principals potències de la UE. Especialment Alemanya, regida pel govern socialdemòcrata d'Olaf Scholz, i França d'Emmanuel Macron. Curiosament, els dos estats de la vella Europa que recentment s'han vist sacsejats per l'ascens de la nova dreta –l'Alternative für Deutschland a Alemanya i el Rassemblement National a França.

En realitat, la gran coalició europea entre socialdemòcrates i centredreta respon a la por de les elits a l'ascens de la nova dreta que amenaça la continuïtat del projecte. És una reproducció a escala comunitària de la recent aliança a França entre el macronisme i l'extrema esquerra per frenar Le Pen. O de la Gran Aliança que amplis sectors econòmics intenten impulsar a Espanya entre el PSOE i el PP.

Les elits mostren debilitat

La gestió de la crisi bèl·lica a Ucraïna ha demostrat que la UE és un projecte a la deriva. La concatenació de decisions dolentes ha portat el continent a la irrellevància diplomàtica ia les portes d'una recessió econòmica. Això conflueix amb altres crisis com la migratòria i l'agrària, que demostren que les elits tradicionals europees, la socialdemocràcia i els democristians no tenen més projecte que salvar el sistema burocràtic que serveix exclusivament als seus interessos.

Aquestes elits ja van mostrar la seva debilitat amb la firma recent del Pacte de Migracions i Asil, que incloïa bona part de les propostes de la nova dreta per frenar la crisi. La mateixa Ursula von der Leyen va iniciar un acostament a Giorgia Meloni per temptejar una absorció d'aquesta nova dreta en auge a la lògica del poder comunitari. Però, si és veritat que hi ha una dreta identitària susceptible de ser incorporada al marc polític comunitari, persisteix un nucli important de partits que, agrupats al voltant de Viktor Orbán, es resisteixen a sucumbir a la temptació del poder.

Aquesta dreta radical i antisistema continua posant al centre de l'agenda política les qüestions que veritablement interessen els ciutadans. El seu impuls s'ha frenat per l'aliança de les velles forces d'un sistema en descomposició. El seu repte consisteix ara a buscar la unitat per continuar creixent i arrabassar el poder a les elits per tornar la sobirania als Estats membre en un nou context mundial.

La incògnita de Donald Trump

En el discurs inaugural Von der Leyen s'ha erigit com l'excepció europea a l'auge mundial del populisme ultraconservador. Tot i que sense esmentar-ho, en les seves paraules va estar sempre present Donald Trump. No n'hi ha per menys, l'amenaça de l'aïllacionisme i la ruptura amb l'OTAN suposa un repte majúscul per a la UE, que haurà de reformular la seva política exterior i de defensa en el canvi de paradigma internacional.

"Europa no pot controlar els dictadors i demagogs de tot el món", va dir la presidenta de l'executiu europeu, "però sí que pot decidir sobre ella mateixa". Les paraules són una declaració d'intencions. Von der Leyen, recolzada per Macron i Scholz, però també per Pedro Sánchez, apel·larà a l'escalada bèl·lica i l'economia de guerra davant dels Estats Units trumpistes i la Rússia de Putin .

La presidenta també ha posat la immigració com a tema urgent i ha promès una reducció de la burocràcia a Europa. Símptoma que les velles elits estan sucumbint a les demandes de la nova dreta en auge. L'aliança contranatura del macronisme amb l'extrema esquerra francesa ha revelat la desesperació d'aquestes elit, ia Espanya caldrà veure què passa quan el sanxisme ja no doni més de si el PSOE i el PP no els quedi més opció que buscar-ne la salvació aliant-se.