Per què Donald Trump espanta Zelenski i l'establishment europeu
L'expresident nord-americà ha promès acabar amb la guerra d'Ucraïna i desmantellar el poder neoconservador si voleu
La possibilitat real que Donald Trump torni a la Casa Blanca ha posat dels nervis el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, i els seus aliats europeus. L'expresident va dir que acabaria amb la guerra d'Ucraïna en 24 hores, i el president ucraïnès l'acusa de posar-se del costat de Putin i adverteix que les seves paraules són perilloses.
Però el pànic a Trump va més enllà de Kíev i arriba fins a Brussel·les. La raó és clara, i és que un canvi de rumb a la política exterior nord-americana faria trontollar l'estratègia de seguretat traçada per l'establishment europeu. D'una banda hi ha l'afebliment de l'OTAN que posaria en un brete la seguretat de la unió, i de l'altra el perill que s'obri un front pro-rus a països com l'Hongria de Viktor Orban i la Itàlia de Girorgia Meloni.
L'establishment europeu, liderat per Emmanuel Macron i Ursula von der Leyen, veu amb pànic un possible acostament entre els Estats Units i Rússia si Trump arriba a la presidència. A més, Trump vol rellançar la guerra comercial que la Xina, que portaria el gegant asiàtic a estrènyer més els llaços amb Rússia en contra dels interessos europeus. El temor de Zelenski i els seus aliats europeus és que la necessitat de prolongar la guerra xoquen frontalment amb els plans de Donald Trump.
Crisi a la UE: economia i seguretat
Brussel·les dissenya la seva estratègia a Ucraïna basant-se en dos elements, leconomia i la seguretat. Pel que fa a l'economia, Europa es troba en plena recessió a causa de l'error de càlcul de les sancions i de la guerra energètica contra Rússia. En una desesperada fugida cap endavant, l'establishment crida a seguir amb el conflicte bèl·lic fins al final, proposant fins i tot l'enviament de tropes a sòl ucraïnès i apel·lant a l'economia de guerra.
La situació també és preocupant pel que fa a la seguretat, ja que els plans europeus passen per augmentar el suport militar a Ucraïna contra Rússia. El president ucraïnès ja ha advertit que sense la implicació dels Estats Units no hi ha res a fer. Però tant a Brussel·les com a Kíev saben que les seves úniques esperances resideixen en una reelecció de Joe Biden com a president.
I aquí és on la figura de Trump desferma el pànic a Kíev ia les cancelleries europees. Una de les intencions del president nord-americà és desmarcar-se de l'aliança militar atlàntica i deixar Europa sola amb el marró d'Ucraïna. Sense una OTAN forta i amb una defensa comuna encara a les planes, la seguretat de la UE es veuria seriosament compromesa.
El dilema d'Ucraïna: rendició o regionalització del conflicte
El pla de pacificació de Donald Trump consisteix en el lliurament de territoris d'Ucraïna a Rússia, la qual cosa és vist com a inacceptable per part de Zelenski. Però si no hi ha acord, Kíev s'arrisca a una regionalització del conflicte amb una UE extremadament afeblida. El més preocupant és que el tedi cap a la guerra d'Ucraïna als Estats Units va més enllà de Trump, i ja està començant a influenciar les decisions de Washington.
A més de l'economia i la seguretat, hi ha un rerefons ideològic als plans de Trump que molesten Europa. El president no només va prometre acabar amb la guerra a Ucraïna, sinó també desmantellar el poder neoconservador. Això reviu la idea la rebel·lió popular contra les elits, en plenes revoltes camperoles al cor d'Europa.
Aquesta mateixa setmana, un agricultor francès va retreure a Macron que “oferís una suma de diners colossal a Ucraïna, ia nosaltres les engrunes”. Es consolida i s'estén la sensació que aquesta guerra només ha beneficiat unes elits instal·lades a la maquinària burocràtica de la UE, la mateixa contra la qual ara es rebel·la el camp. Un còctel explosiu que posa al poder dels nervis, a les portes de dues eleccions (les europees i les nord-americanes) que poden fer un gir crucial en la geopolítica global.
Quins són els interessos d'Espanya
Els experts coincideixen a assenyalar que les eleccions europees i als Estats Units, aquest 2024, seran crucials per al futur immediat de les nostres vides. Però quins són els interessos d'Espanya i què és el que més convé ara mateix? El primer que cal dir és que el Govern espanyol s'ha alineat amb els líders europeus que demanen no abaixar la guàrdia i seguir amb la guerra contra Putin.
Ara mateix s'imposa a Espanya l'estratègia d'un suport limitat a Ucraïna per evitar una victòria total de Putin. Alhora preval la prudència davant un possible canvi de poder als Estats Units, que obligarà a revisar la política comunitària de seguretat. El principal risc per a Espanya és veure's arrossegada per la recessió econòmica que afecta ja de manera evident països com Alemanya.
La nova conjuntura ha desdibuixat l'Europa de dues velocitats que situava el nord al pol dels rics i Espanya al grup dels pobres, al sud. Amb Alemanya caient i la resta d'economies desenvolupades en plena desacceleració, el repte d'Espanya consisteix a aprofitar el moment per reubicar-se. Per això no sembla el més intel·ligent deixar-se arrossegar per l'estratègia desesperada de França o Alemanya.
Més notícies: