Europa Press Jaume Collboni té 13 càrrecs a dit amb sou de regidor (75.000 euros) i sense passar per les urnes
Catalunya alberga una enorme estructura institucional que proporciona combustible als partits polítics
El govern de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona ja compta amb 13 comissionats. Cap ha estat escollit a les urnes i tots cobren poc més de 75.000 euros anuals. 'De facto', actuen com a regidors en diferents àrees municipals.
Amb la darrera incorporació - la de Marta Sendra com a comissionada d'Educació - el nombre de càrrecs no electes supera el dels regidors del PSC, que són deu. Aquestes figures, creades per decisió de l'alcalde, assumeixen funcions polítiques i de gestió que haurien de correspondre a edils electes.
Cada comissionat dirigeix un àmbit específic: convivència, habitatge, afers europeus, acció social, polítiques de joventut, participació ciutadana, llengua, rehabilitació, la nit o educació, entre d'altres. Tots formen part de l'organigrama polític del consistori, amb capacitat per coordinar equips i projectes municipals.
L'estructura política cada vegada és més gran | Ajuntament de Barcelona
'És necessari'
L'equip de Collboni defensa que aquests nomenaments reforcen l'acció de Govern i permeten mantenir la gestió de la ciutat malgrat la feblesa parlamentària del PSC. Des del consistori s'argumenta que el seu paper és tècnic i de suport a les regidories. Ara bé, l'oposició discrepa d'aquesta interpretació.
Junts per Catalunya, per exemple, acusa l'alcalde de “fugir del debat democràtic” i d'“amagar la seva incapacitat per governar” darrere una estructura paral·lela de càrrecs designats a dit. També critiquen que la proliferació de comissionats suposa una despesa excessiva en sous i duplica responsabilitats ja existents.
El cazo d'ERC
Com era previsible, molts d'aquests càrrecs artificials sorgeixen de pactes i necessitats internes a la partitocràcia. És a dir, dels acords amb ERC per garantir l'estabilitat del mandat. Com s'ha explicat a E-Notícies, una de les prioritats dels republicans era negociar amb el PSC el manteniment de quotes de poder dins del sottogoverno.
La creació de 13 càrrecs no electes ha reobert, doncs, el debat sobre l'ús de recursos públics i el límit entre assessorament tècnic i representació política. L'Ajuntament de Barcelona gasta així gairebé un milió d'euros a l'any en sous de funcionaris polítics sense passar per les urnes.
Aquest és un dels problemes estructurals de l'arquitectura política catalana. Ens referim a la hipertròfia institucional sobre la qual s'adhereixen els partits polítics. Observatoris, instituts, comissionats, càrrecs de lliure disposició... el negoci de la política, en definitiva.
Més notícies: