La doble vara de Junts: de 'l'acord històric' a 'l'acord de la indignitat'

Quan es tracta del processisme, l'apel·lació a la “unitat” i a la “nació” són gairebé sempre a conveniència. Això revela que el processisme, més que un projecte indepe, ha estat un projecte d'oposició partidista entre dos (Junts i ERC) per disputar-se una determinada instància de poder com és la Generalitat.

Les apel·lacions més o menys èpiques a la “unitat” i a la “nació” han estat molt presents durant les darreres jornades. En realitat, no són més que la pressió que el sector juntaire del processisme vol transmetre a ERC. Aquí hi ha les manifestacions de l'ANC, els editorials de Partal o les declaracions de membres de Junts.

En aquesta tasca, els sectors mediàtics tenen una funció molt important. I si es tracta de Junts, la veu de Pilar Rahola és determinant. El seu últim vídeo és un destil·lat ideològic que revela que el processisme - que ha perdut la majoria - no sap reaccionar davant d'una possible presidència d'Illa.

Acord de la indignitat

"No és a favor dels interessos de la nació catalana", diu Rahola sobre l'acord entre ERC i el PSC. Encara que sigui interessat, l'anàlisi de Rahola és força exhaustiva i realista. D'entrada, se serveix de l'utillatge habitual.

Parla d'Illa com a president del 155 i “l'home que estava contra l'amnistia”. És a dir, que “res no pot justificar” fer-ho president. Més enllà de les crítiques a Illa, Rahola assenyala l'evidència que es tracta d'un “pacte de poder”. Més en particular, un pacte del qual Junts està desplaçat davant de la decisió d'ERC de salvar els seus mobles.

L'última esperança de Junts és que les bases portin la contrària a la direcció. Per això, el vídeo de Rahola té apel·lacions emotives a ERC. "No trobareu manera de justificar-ho", diu sobre l'acord. Així mateix, diu que “tant de bo” les bases ho tombin. Tot i que es mostra pessimista davant de la desmobilització d'ERC i l'absència de líders republicans en contra de l'acord.

D'altra banda, Rahola assenyala una altra evidència i és que “ERC sap perfectament que aquest acord és fum”. Certament, la materialització de l'acord, començant pel pacte fiscal, exigeix superar una carrera d'obstacles molt incerta.

Finalment, i com es podia esperar, el plat fort que presenta Rahola és la “detenció del president Puigdemont”. Amb aires dramàtics, Rahola diu “ERC estarà posant a la presidència l'home que avala la repressió. Com aguantarà ERC la mirada a la ciutadania catalana?”.

Al capdavall, Rahola interpreta l'acord com un intent del PSOE i de l'Estat per, aprofitant-se de la feblesa d'ERC, allunyar els republicans “del món de Junts i la unitat independentista”. Un altre cop, s'entén.

Acord històric

Quan Junts pacta amb el PSOE, en canvi, els acords sí que són històrics i amb prou força per tombar el PSOE, l'Estat i fins i tot els Borbons. En un altre dels seus vídeos - un de fa vuit mesos - Rahola es referia a l'acord aconseguit per Junts amb el PSOE per a la investidura i l'amnistia. Si no “històric”, aquest acord sí que va ser “insòlit”, diu la periodista.

El que ve a dir Rahola és que si Junts negocia amb l'Estat, sí que és una negociació profitosa i exempta de riscos. Si ho fa ERC, en canvi, és una traïció.

Aleshores, Rahola interpretava l'acord entre Junts i PSOE com un acord que no només no traïa la “nació catalana”, sinó que la “legitimava”. És més: es legitimava un “conflicte històric” davant el qual el PSOE, mitjançant Puigdemont, es comprometia a agafar per les banyes.

Com que l'acord de Junts va ser de proporcions històriques, Puigdemont també va aconseguir desligitimar Felip VI, el seu discurs i, més encara, tota la dinastia dels Borbons.

En un altre exercici paradigmàtic de processisme metodològic, Rahola explicava que l'acord aconseguia "altres coses enormement importants". Entre elles, coses la presència de mediadors internacionals d'alt nivell o la fiscalització constant dels avenços en matèria de diàleg. Caldrà aviat conèixer com va aquesta fiscalització amb la promesa de traspassar les competències d'immigració a Catalunya.

En qualsevol cas, totes aquestes capacitats analítiques de Rahola no semblen ser suficients per trobar la veritable evidència. I és no és una altra que el PSOE ha fet l'abraçada de l'os a l'independentisme i ha desarmat la majoria processista. La prova és que, si es repeteixen eleccions, la situació seria més o menys idèntica.