Europa Press La distància entre PP i Vox al Parlament facilita el camí a Salvador Illa
La competència per liderar l'oposició impedeix una estratègia unitària contra el govern socialista
El Govern del PSC travessa el seu pitjor moment des que Salvador Illa va ser investit president de la Generalitat. Els socialistes governen en minoria absoluta (42 diputats de 135) i recolzats per dos partits en declivi com ERC i Comuns.
A la debilitat parlamentària s'ha sumat el rebuig dels pressupostos que dificulta els plans de recuperació projectats pel PSC.
Alejandro Fernández assumeix el lideratge de l'oposició | Parlament
A la vora de la seva primera crisi de govern, els socialistes només tenen alguna cosa positiva i és la divisió palmària de l'oposició. La distància entre els partits de la dreta impedeix una estratègia unitària per posar el PSC contra les cordes.
D'una banda hi ha el bloc nacionalista, amb un Junts navegant en la indefinició i una Aliança Catalana incompatible en el nacional amb PP i Vox. De fet, Junts i Aliança Catalana també estan distanciats perquè els postconvergents participen del cordó sanitari contra Sílvia Orriols.
D'altra banda, el bloc de 26 diputats que representen PP i Vox tampoc funciona per la competència entre ambdues formacions.
Rivalitat creixent entre PP i Vox
Si en la legislatura anterior PP i Vox col·laboraven d'una forma estreta, ara rivalitzen per encapçalar l'oposició. És un reflex de la competència entre ambdues formacions a nivell nacional. El PP veu a Vox com un obstacle per al seu creixement, i Vox identifica al PP com a part de la crisi sistèmica a Espanya i Catalunya.
Aquesta distància s'ha vist en les últimes mocions sobre seguretat i immigració.
Les dues formacions solen votar sempre en la mateixa direcció, però en les intervencions deixen veure les seves diferències. El PP s'esforça a mostrar un perfil d'ordre però moderat. A Vox acusen els populars obertament de predicar una cosa i després fer-ne una altra.
Per exemple, votant a favor de la regularització d'immigrants il·legals amb el PSOE. O impedint la reforma legislativa contra l'ocupació.
Un PP envalentit i un Vox amb aspiracions
El divorci va començar amb la ruptura de Vox amb el PP en els governs autonòmics. Allò va augmentar els recels també a Catalunya, on a més se suma la rivalitat de dues figures fortes com Alejandro Fernández i Ignacio Garriga. Fonts internes d'ambdós partits reconeixen la distància, encara que no parlen tant de rivalitat com de fredor.
La distància té a veure no només amb el context estatal sinó també amb el canvi en la correlació de forces al Parlament.
A Vox afirmen que era més fàcil entendre's amb el PP quan gairebé triplicaven el seu nombre de diputats. El pas de 3 a 15 escons i el sorpasso a Vox ha envalentit a Alejandro Fernández. El qual es veu com a líder indiscutible de l'oposició a Salvador Illa.
Vox i PP lluiten per liderar l'oposició | E-Noticies
Vox assumeix la seva nova posició al Parlament, però també adverteixen de les seves aspiracions de creixement. El PP basa la seva estratègia en la moderació i el carisma del seu líder. Els d'Ignacio Garriga duen a terme una estratègia basada en tenir un peu al parlament i un altre al carrer.
La condició per recuperar la unitat
El PP s'està centrant en la denúncia de la inseguretat i l'ocupació, mentre que Vox ha fet de la immigració il·legal el seu tema. Les seves mocions provoquen un desgast en el govern, però la falta de coordinació i unitat impedeix una amenaça real per al PSC i els seus socis. Ambdós reconeixen que la relació és gairebé inexistent.
Molts catalans s'imaginen com seria si PP i Vox formessin un bloc unit més enllà del vot en les mocions. Però de moment això es presenta com una quimera.
La cosa podria canviar davant un govern PP-Vox a Espanya, encara que això de moments està encara lluny i mentrestant Illa somriu.
Més notícies: