Es disparen les agressions sexuals a Figueres, on el seu alcalde demana deportacions

Les darreres dades del Ministeri de l'Interior revelen un increment alarmant de la criminalitat a Figueres durant el primer semestre de 2025. Entre gener i juny, les agressions sexuals amb penetració han augmentat un 60%, passant de cinc a vuit casos. La resta de delictes contra la llibertat sexual també han crescut amb força, registrant un increment del 27,3%.

El repunt no es limita als delictes sexuals. La ciutat ha vist com es triplicaven els homicidis en grau de temptativa i un augment del 37,5% en els robatoris amb força en domicilis. Tot i que en termes globals els delictes s'han mantingut pràcticament estables, els més greus són els que més augmenten.

Catalunya, epicentre de la violència sexual

La situació de Figueres s'emmarca en un problema més ampli que afecta tota Catalunya. Les quatre províncies catalanes encapçalen des de fa temps les estadístiques d'agressions sexuals a Espanya. En comparació amb la resta de l'Estat, la diferència és notable, amb taxes molt superiors a la mitjana nacional.

Segons les dades més recents, Girona, on es troba Figueres, presenta una de les xifres més altes del país, amb 17,9 agressions sexuals per cada 100.000 habitants. A Lleida, la taxa s'enfila fins als 20 casos, mentre que Barcelona i Tarragona també superen amb escreix la majoria de províncies espanyoles. La tendència confirma que es tracta d'un fenomen estructural que no remet.

Experts en salut pública han advertit en diverses ocasions que la violència sexual s'ha convertit en un problema social de gran magnitud. El director de l'Hospital Clínic de Barcelona va declarar fa menys d'un any que les dades eren "autènticament demencials". Més de la meitat dels casos denunciats són violacions i, en la majoria, ocorren en entorns que les víctimes consideraven segurs.

La resposta política a Figueres

Davant d'aquest panorama, l'alcalde de Figueres, Jordi Masquef, ha tornat a mostrar-se contundent en les seves declaracions sobre seguretat. El dirigent municipal ha defensat que la lluita contra la delinqüència requereix endurir la legislació estatal. En particular, demana "mà dura" per als delinqüents multireincidents i l'"expulsió" per als estrangers que cometen delictes greus.

Masquef sosté que el seu discurs no és xenòfob, sinó una qüestió de justícia i proporcionalitat. Segons el seu plantejament, la societat ha de funcionar com una guardiola comuna en què tothom contribueixi i se'n beneficiï en la mesura de la seva aportació. Per a l'alcalde, aquells que venen de fora i delinqueixen no poden aprofitar-se dels serveis públics en què mai no han contribuït.

L'alcalde també reclama més recursos policials i judicials per frenar l'escalada delictiva. Assegura que l'Ajuntament no té competències per legislar en matèria penal, per la qual cosa exigeix al Govern central reformes legals que permetin respondre a la multireincidència. Certament, fins que no es produeixi una reforma legal profunda no observarem una millora real de la situació.