El diari de referència dels indepes demana votar 'no' a l'amnistia

Tornen a sonar campanes d'unilateralitat a l'independentisme. Sectors 'indepes' demanen a Junts i ERC que es plantin davant el castell de cartes judicial que és l'amnistia. Era la crònica d'una inestabilitat anunciada: el PSOE es cansa i també l'independentisme.

El 'via crucis' judicial de Puigdemont

L'amnistia és l'únic objectiu de l'expresident Puigdemont: tota la resta és subsidiària. Ara bé, el 'via crucis' que havia de passar – i que està passant – es veia venir de lluny. Bàsicament, que hi ha mil esquerdes judicials per on obstaculitzar la llei, retardar-la i, en definitiva, tombar-la.

L'últim obstacle són els possibles delictes d'alta traïció arran de l'anomenada "trama russa" i que quedarien fora de la llei. Això fa que Puigdemont cada dia demani una nova capa de blindatge, cosa que és un problema per al PSOE. L'acumulació constant d'excepcions fa cada cop més difícil justificar la llei. Al marge que els socialistes reforcen la imatge que estan al que digui Waterloo.

I ara, amb Puigdemont tacat amb l'espionatge rus, tornen les tensions als passadissos del Congrés dels Diputats. Als passadissos i als sectors 'indepes' més desencantats, que diuen que tot això es veia venir i que cal plantar-se. Això es tradueix en una vella estratègia: terra cremada.

Pressió des dels mitjans afins

L'entorn de l'independentisme contrari a pactar amb Madrid aprofita l'ocasió per demanar que volin pels aires tots els ponts. Vicent Partal, director de Vilaweb, n'ha estat l'altaveu. El títol del seu darrer editorial ho diu tot: “Voteu no aquesta amnistia. Voteu que no al pressupost. Dissoleu l'Audiència Nacional espanyola”.

El diari és més proper a Junts que a ERC, però tampoc és un 'mariachi' de Puigdemont. És a dir, la plataforma perfecta per criticar l'independentisme des del mateix independentisme. Cosa que, fet i fet, acaba sent una defensa de la política unilateral. D'això, per cert, l'expresident Torra és un ferm defensor. No així Artur Mas, munyidor del trànsit de Junts cap a Convergència.

A Partal no li falta perspicàcia analítica quan assenyala que els malabars del PSOE per incloure el terrorisme com una excepció “va duent les coses a un extrem en què el teòric remei encara serà molt pitjor que no la malaltia”. Davant el camp de mines judicial que hi ha al davant, Partal opta pel carrer del mig i posar-hi la directa: oblidar-se de tots els forats de la llei d'amnistia i votar sistemàticament en contra.

Al capdavall, Partal diu del PSOE exactament el mateix que Puigdemont deia de Sánchez: “no és de fiar”. Després, segueix Partal, la política de terra cremada hauria d'anar més enllà i votar contra els pressupostos. I si això porta Sánchez a convocar eleccions, doncs que les convoqui, conclou.

L'independentisme unilateral cada cop veu més clar que la negociació amb el PSOE és una gàbia de grills. Davant d'això, tenen dues opcions: que Sánchez es plegui completament a Junts - Partal parla fins i tot d'exigir el tancament de l'Audiència Nacional - o que el PSOE s'arrisqui a perdre la Moncloa. En definitiva, l'independentisme vol fer servir la seva força fins a les últimes conseqüències.