Els boomers comencen a jubilar-se: 2023, any de rècord en pensions

Els 'boomers' es jubilen i la incertesa es posa a treballar. Aquest any s'ha disparat la despesa en pensions i es preveu el mateix pel següent. Espanya pren així un camí financer del qual no se sap el seu destí.

La dada de l'any

Xifres de rècord amb les explicacions a la vista: aquest any, les pensions han costat 170.800 milions d'euros. Aparentment, el motiu és la inflació: revalorar les pensions ha disparat els seus costos. Però de fons batega una dinàmica estructural: pensions, en efecte, vinculades a l'IPC i un hivern demogràfic marcant el compàs.

Aquests són els dos factors que empenyen a l'alça la despesa en pensions. El demogràfic no dona cap dubte i, fins que deixi d'estar-ho, la vinculació a l'IPC es mantindrà. Això és el que ha portat el 'think-thank' FUNCAS a considerar la despesa en pensions com a “dada de l'any”:

En tant que estructural, el sistema de pensions permet prediccions: si aquest any ha estat de rècord, també ho serà el següent, explica FUNCAS. Encara que la revaloració de les pensions el 2024 sigui menor, no serà suficient per aturar l'alça. El càlcul aproxima en 10.000 milions d'euros més la despesa en pensions: la mateixa quantitat que aquest any l'Estat ha prestat a la Seguretat Social.

Com es paga?

Si fins al 2050 es preveu un augment constant de les pensions, la pregunta a l'aire és com es pagaran. El Govern diu que és possible i ha fet un pla a gairebé 30 anys vista que li ha passat a Europa. Aquest pla contempla un determinat escenari demogràfic i econòmic sense interrupcions.

L'economia creixerà un 2,1% durant 17 anys seguits i la inflació estarà al 2% durant 40 anys. La taxa d'atur baixarà al 10% i, 15 anys després, al 6%, i la taxa d'ocupació entre la gent gran es quadruplicarà. La fecunditat augmentarà 1,22 fills i arribaran 250.000 immigrants cada any.

Cal tenir present que, de fet, la Seguretat Social no és un sistema separat dins de l'Estat. Això vol dir que l'Estat pot retallar de qualsevol altra partida per destinar-lo a la Seguretat Social. És a dir, una redirecció d'impostos: fa molt temps que la Seguretat Social viu de traspassos de l'Estat.

Comptablement, les pujades d'impostos a la Seguretat Social (augmentar les cotitzacions i destopar-les) sí que van destinades a les pensions. Però econòmicament no, perquè qui rep els diners (l'Estat) és el mateix, encara que sigui en una butxaca o en una altra. Alhora, l'Estat viu cada cop més del deute, que és un passiu amb càrrec al futur, és a dir, un impost que es cobrarà demà. La viabilitat del sistema de pensions, en fi, és un cas particular de la viabilitat general de l'Estat.