Europa Press Detinguda la cúpula de l'ONG que gestiona els centres de 'menes' a Canàries
El 'patró DGAIA': capitalitzar les bones intencions per captar subvencions milionàries de diners públics
La presidenta de l'ONG Quòrum Social 77, Delia García, i el director de centres de la mateixa organització, Juan Enrique Quintana - militant del PSOE i exsecretari d'Acció Social a Gáldar -, han estat detinguts aquest dijous per ordre del Jutjat de Violència sobre la Infància i l'Adolescència. Se'ls investiga per presumptes delictes vinculats al maltractament de menors, amenaces i possible apropiació indeguda de fons públics.
L'operació ha comportat el tancament immediat del centre d'Arinaga, que allotjava 148 menors, i ha inclòs registres en altres instal·lacions. Aquesta actuació judicial és el segon cop directe contra l'organització després del tancament al maig del centre Fortaleza I a Santa Brígida. En aquella ocasió també es va parlar de denúncies greus de racisme institucional, agressions físiques i tracte degradant.
ONG, subvencions i poder polític: una equació repetida
Quòrum Social 77 gestiona actualment 31 centres amb 1.925 menors tutelats, i ha rebut més de 131 milions d'euros en subvencions des de 2023. Lluny de ser un cas aïllat, la trama revela un patró cada cop més estès. Parlem d'organitzacions que es presenten com a entitats del "tercer sector" i capten ingents recursos públics amb una opacitat alarmant.
Per a alguns els 'menes' són un negoci | Europa Press
La recent difusió d'imatges des d'un centre a Tacoronte, Tenerife, en què s'observen paquets de tabac organitzats per torns per als menors, ha desfermat una nova onada d'indignació. L'escena, documentada amb missatges de WhatsApp interns, mostra com els recursos es desvien a pràctiques il·legals. Ni l'ONG ni les autoritats han ofert explicacions fins al moment.
El “model DGAIA”: de Catalunya a Canàries
El cas recorda poderosament l'escàndol ja conegut com a “cas DGAIA” a Catalunya. Com és sabut, la DGAIA va ser assenyalada per adjudicar contractes a fundacions del denominat tercer sector amb vincles polítics i sense els deguts controls. Es van revelar pagaments milionaris per menors no acollits, adjudicacions irregulars i imperis immobiliaris finançats amb subvencions. A més, és clar, d'un sistema de portes giratòries entre càrrecs públics i directius de les fundacions beneficiades.
El que es repeteix, tant a Catalunya com a Canàries, és el parasitisme del sistema de protecció a través d'un discurs de solidaritat. Les “bones intencions” es converteixen així en l'escut per justificar l'opacitat. Al mateix temps, els beneficiaris directes - les ONG properes al poder - amassen recursos milionaris amb mínima fiscalització.
Canàries ha suportat molta pressió migratòria | Europa Press
Silencis institucionals i responsabilitat política
Malgrat la gravetat dels fets, les reaccions institucionals han estat tèbies. Des del Govern canari, la consellera de Benestar Social, Candelaria Delgado, va intentar al maig minimitzar l'escàndol atribuint-lo a “uns pocs treballadors concrets”. Tanmateix, després de revelar-se que la presidenta de l'ONG va ordenar apagar totes les càmeres de seguretat, la tesi del desconeixement sembla insostenible.
Per la seva banda, el president autonòmic, Fernando Clavijo, ja va avisar que això podia passar. El cap de l'executiu canari va explicar que amb aquests nivells de pressió migratòria els sistemes de control no podien funcionar. I és que només les Illes gestionen de l'ordre de 5.500 menors.
Més notícies: