L'esquerra antiorriolista es desinfla a Ripoll

El passat diumenge es va produir una manifestació a Ripoll i el seu corresponent fracàs. L'entitat organitzadora va ser Endavant, sota el lema Tombem l'extrema dreta! La manifestació carregava contra "aquells que volen utilitzar el feminisme per fer-ne una eina d'odi racista i islamòfoba". Aquesta és una clara referència a la postura d'Orriols cap al vel i la religió islàmica en general.

Com es veu a les imatges que han circulat per xarxes, la manifestació no va passar d'una anècdota. De fet, també es van presentar a la manifestació els càrrecs electes d'Aliança Catalana a Ripoll, encapçalats per la mateixa Orriols. Per la seva banda, els Mossos van desplegar un dispositiu policial, van procedir a fer diverses identificacions i aquí va quedar tot:

L'anècdota es quedaria aquí si no fos perquè s'acumulen les manifestacions (i els seus fracassos) contra Orriols. Fa pocs dies, per exemple, es reunien els exalcaldes de Ripoll per protestar contra l'actual alcaldessa. Però és que, també fa relativament poc, la CUP i els seus satèl·lits van anar fins a Ripoll per protestar.

Paral·lelament a això, el desplegament territorial d'AC per Catalunya ha deixat nombroses escenes polèmiques, fins i tot violentes. En el cas de l'atac a la carpa d'AC a Barcelona, cal recordar que un militant d'AC va haver de ser traslladat a l'hospital. Els tres antisistema que van agredir aquesta persona van ser detinguts, posats en llibertat i ara tenen un procés judicial en marxa.

El cordó sanitari té fuites

Com ha passat amb molts altres precedents europeus, aquesta mobilització i demonització contra el partit outsider es tradueix en publicitat gratuïta i focus mediàtic. A més, el ciutadà veu amb claredat la desproporció que hi ha entre les crítiques i la influència real del partit. En el cas d'Orriols, la pressió mediàtica i política que rep no es correspon amb la influència real del seu partit, que al capdavall té una alcaldia i dos diputats.

Aquesta desproporció també esclata des de l'interior del mateix establishment, i l'exemple més clar és el del cordó sanitari. En un principi, aquest cordó sanitari era un "pacte antifeixista" que van signar el PSC i les esquerres 'woke' abans del seu daltabaix electoral. Per la seva banda, Junts es va sumar al cordó per garantir-se una patent de cors dins del repartiment de poder de l'establishment. Assumpte diferent és que Junts se sumi a un cordó sanitari que només interessa a l'esquerra per potenciar la dialèctica de la por (Orriols és nazi, etc.).

Però això ha durat molt poc per la simple raó que Junts comparteix electorat amb Aliança Catalana i les fuites de vots són palpables. Al Parlament, Junts ja ha hagut de desmarcar-se del cordó sanitari en alguna ocasió. I, a Ripoll, Junts va protagonitzar una de les jugades més maldestres dels últims anys: flirtejar amb una moció de censura per acabar retirant-se.

Per la seva banda, és d'esperar que l'esquerra continuï atiant la lluita amb Aliança Catalana. En qualsevol cas, el recurs de protestar a Ripoll i d'assetjar les parades informatives d'AC ja s'ha desgastat. Entre altres coses, perquè l'esquerra acudeix a protestar a l'únic lloc de Catalunya on el suport a Orriols és majoritari. I la prova més palpable és la desmobilització de les últimes manifestacions.