ACN El declivi del processisme no té fi: volen impulsar ara un nou partit
Encara són molts els que no han assumit que el procés va col·lapsar i que Catalunya està en ple trànsit social i polític
L'independentisme català torna a moure's davant el desgast del procés, i ho fa com només ell sap fer-ho: creant partits i entitats. Exdirigents de l'ANC, com Dolors Feliu, signen ara un nou manifest polític dins de l'espai indepe. La proposta s'articula sota el nom Dempeus x la Independència.
L'objectiu és presentar una (altra) candidatura unitària a les eleccions autonòmiques del pròxim 2028. Busquen representar aquells que se senten orfes del projecte independentista després del col·lapse processista. La via unilateral, diuen, es presenta com l'única estratègia possible per a la independència.
Segons informa El Món, el moviment ja suma signatures de perfils coneguts. Entre ells hi ha Roger Español, famós per resultar ferit l'1-O, i l'empresari Jordi Roset. També donen suport actors com Carme Sansa i l'exalcalde Josep Manel Ximenis. És a dir, figures que s'han quedat disperses a la Catalunya postprocessista.
El processisme ha col·lapsat | Europa Press
El manifest denuncia l'abandonament de l'objectiu de la independència. Els seus promotors acusen Junts i ERC de pactar amb l'Estat a canvi de “molles”. En aquest sentit, reclamen una “renovació total” de l'independentisme institucional. En qualsevol cas, el que no és nou són les reclamacions de renovacions totals.
Així mateix, el document assegura que la independència continua sent viable a dia d'avui. Més en particular, rebutgen la idea que la independència no va ser possible a l'octubre de 2017. Insisteixen que el mandat de l'1-O encara està vigent, i això és el que es proposa capitalitzar de cara al futur.
Més passat
Dempeus vol reactivar la mobilització de la base sobiranista i planegen convertir les pròximes eleccions en un nou plebiscit. La meta és la clàssica dins del processisme: recuperar la majoria parlamentària i declarar la independència.
A més, plantegen executar mesures jurídiques i administratives. Volen donar forma, per exemple, a un nou estat des del Parlament català. Pretenen assumir competències fiscals, migratòries i territorials. En realitat, això no s'allunya del relat processista actual, que ven la seva política a Madrid com una manera d'acostar-se a la independència.
Més enllà de l'anècdota, el que revela aquest cas és que el final del processisme ha tocat la fibra a Catalunya. Després d'anys de control institucional, mediàtic i ideològic, el final del relat processista ha deixat moltes figures desemparades. És digne de destacar que l'independentisme potser sigui el moviment polític amb una major fragmentació interna.
Més notícies: