La dada que confirma el declivi de Carles Puigdemont

Carles Puigdemont ha tornat a Catalunya. Ho ha fet a les 9 del matí en un acte organitzat per Junts a l'Arc de Triomf a Barcelona, als voltants del Parlament. Aquest matí, al tornar, l'expresident de la Generalitat ha guanyat -almenys les primeres hores- la seva particular partida contra els Mossos. I és que, malgrat que el dia, hora i lloc de la seva reaparició estava anunciat, la cúpula de la policia catalana, ja sigui per incompetència o per connivència, ha vist com el líder de Junts se'ls escapava davant dels nassos.

Tot i això, no tot són bones notícies per a Puigdemont. Aquest acte de reaparició ha comptat amb el suport i la convocatòria de tot el processisme. Des d'entitats satèl·lit de Junts com l'ANC, els CDR o el Consell de la República fins a partits com ERC i la CUP. Com en les grans ocasions, els processistes han tornat a mostrar una unió que feia temps que no es veia.

La convocatòria anava acompanyada de tota l'èpica possible. Tocava rebre el que segueixen anomenant “president legítim” després de gairebé set anys fugat de la justícia. Les xarxes es van omplir fins i tot de missatges de gent avisant que tenien coneguts que havien decidit tornar de les seves vacances. “Tots amb el president”, deien molts les últimes hores.

Però la realitat no ha tingut tanta èpica social com podia semblar si s'observava les xarxes socials. I és que, segons els Mossos d'Esquadra, el gran acte organitzat per Junts a l'Arc de Triomf ha comptat amb la presència de 2.500 persones. I aquí s'hi inclouen tots els dirigents i càrrecs electes de la formació processista. En altres paraules, el suport social de Puigdemont al seu acte de tornada ha estat molt més menor de l'esperat.

Al capdavall, és normal que la pèrdua de suports que el processisme ha anat patint a les diverses últimes cites electorals, es traduís també en els actes als carrers. Ja la Diada de l'11 de setembre de l'any passat va ser la menys multitudinària dels darrers anys. I, en les últimes setmanes, s'evidenciava aquesta poca capacitat de mobilització processista en una manifestació organitzada per l'ANC que va comptar amb la presència de poc més de 2.000 persones. I avui hem tingut una altra mostra que, malgrat que s'ha pogut escapar dels Mossos, la tirada social de Puigdemont -i del processisme en general- està molt lluny del que van tenir el ja llunyà 2017.