El quadripartit es fa fort en una Catalunya enquistada en el bloqueig

El Govern de Salvador Illa ha complert aquesta setmana 300 dies, coincidint també amb l'aniversari de l'inici de la XV legislatura al Parlament de Catalunya. L'aspiració a crear un gran espai de centre i a governar amb amplis consensos s'ha vist frustrada per la realitat d'un parlament polaritzat. El PSC no només s'ha lligat a ERC i els Comuns, sinó que també ha anat cedint terreny davant la CUP.

Aquesta mateixa setmana s'ha tornat a evidenciar al Parlament la bona sintonia dels quatre partits de l'esquerra. Junts ha votat a favor de crear una comissió d'estudi proposada per Comuns i CUP sobre la garantia del dret a l'habitatge. I junts han votat en contra d'una comissió d'estudi proposada per Junts sobre l'economia de Catalunya.

A més, ERC i els Comuns han avalat el tercer suplement de crèdit que dona estabilitat al Govern de Salvador Illa. Molts ja han deixat de parlar del tripartit per parlar del quadripartit que governa a Catalunya.

Bloqueig polític a Catalunya

Mentre l'esquerra estreny els seus llaços per mantenir-se al poder com sigui, Catalunya continua instal·lada en el bloqueig polític.Aquesta setmana hem conegut una altra enquesta que confirma l'estancament dels blocs. 

El PSC continua creixent però a un ritme més lent que l'enfonsament dels seus socis, ERC i Comuns. Això amenaça seriosament la reedició de l'actual govern, ja que ni els vots de la CUP servirien per assolir la majoria absoluta. El processisme, d'una banda, i la dreta constitucionalista, de l'altra, també continuen lluny dels 68 diputats.

Els únics blocs que sumen són el constitucionalisme (PSC, PP i Vox) i la sociovergència (PSC i Junts). La primera opció és inviable per raons òbvies. La segona pràcticament també, perquè obligaria Carles Puigdemont a ser segon al govern d'Illa.

Tot i que mai es pot descartar res quan es tracta de Waterloo, com va demostrar la investidura de Pedro Sánchez. I a més és la fórmula preferida dels empresaris catalans. A més, Puigdemont està boig per treure ERC de les institucions catalanes.

En qualsevol cas, això obligaria a fer un gir de cent vuitanta graus en l'estratègia del PSC, que s'ha enrocat en el bloc progressista. Pactar amb Junts implicaria fer un tomb a l'orientació de les polítiques del govern en matèria fiscal i d'habitatge. Sembla que al PSC li convindria més una repetició electoral per atreure vot d'ERC i Comuns en una segona volta.

Govern dèbil, oposició dividida

El bloqueig polític no només amenaça amb la repetició electoral i la manca de consensos, sinó també amb la paràlisi institucional. L'aliança de govern és tan fràgil que qualsevol xoc entre ERC i Comuns aboca el Govern a una crisi com va passar amb la taxa turística. A més, el govern en minoria del PSC continua governant a cop de decret d'esquena al Parlament.

Illa, que va heretar aquest vici de Pere Aragonès, ja ha estat advertit pel Consell de Garanties sobre l'abús d'aquest mecanisme excepcional. Això, governar sense pressupostos i insistir en el cordó sanitari a Vox i Aliança Catalana posen en dubte el funcionament democràtic de les institucions catalanes. I retraten també la debilitat d'un govern en mans de minories.

Tot i aquesta realitat, l'oposició és massa dèbil i està massa dividida per enfrontar-se al Govern. Junts fa el que pot mentre lluita per evitar enfonsar-se del tot com reflecteixen les enquestes. PP i Vox continuen enfrontats en la seva guerra particular, i Aliança Catalana és un projecte encara massa tendre per erigir-se en alternativa.

Tot i que no tot és negatiu. Els partits de l'oposició han aconseguit marcar agenda i discurs en temes com seguretat i immigració, i evidenciar la debilitat d'Illa en mans de l'esquerra radical. En aquest sentit, no s'ha de menystenir la tasca que estan fent aquests partits per denunciar escàndols com el de la DGAIA.