Redes sociales Quatripartit a Catalunya? La CUP accelera el seu acostament al PSC davant l’auge d’AC
Al PSC se li acumulen les crosses: la CUP sap que el seu únic futur és en una gran aliança de partits d'esquerres
“Tots tenim claríssim que pactaríem amb el diable per determinades qüestions”. Així s’expressava en una entrevista per a Nació el cupaire Xavier Pellicer, substitut de Laia Estrada al Parlament. La frase de Pellicer s’alinea completament amb l’estratègia pactista de la CUP, que és fruit de la decadència electoral.
Per diluir la qüestió, Pellicer justificava que pactarien amb el diable –és a dir, amb el PSC, per a ells– si això permetia “garantir un habitatge digne” per a tothom. La situació no amaga cap misteri. Des de l’inici de la legislatura és molt evident que l’esquerra ‘woke’ vol aferrar-se al problema immobiliari per salvar-se. De fet, els primers acords entre la CUP i el PSC van ser a propòsit de política d’habitatge.
Aquestes declaracions de Pellicer arriben de manera paral·lela a diverses enquestes electorals a Catalunya. L’enquesta d’El Mundo donava 14 diputats a AC, i, poc després, la de La Vanguardia, 19. Per la seva banda, la CUP es mou en la perfecta irrellevància d’un partit minoritari d’uns quatre o cinc diputats.
Al PSC se li acumulen les crosses | Europa Press
La CUP també demanarà les molles a Salvador Illa
L’interessant, però, és la imatge que projecta aquesta situació. Si ERC i els Comuns es van aferrar al tripartit per evitar eleccions, la CUP ja demana lloc en un eventual quadripartit. La qüestió és mantenir alguna quota de poder a costa de Salvador Illa mentre es demonitza el PSC, cosa que als socialistes no els importa especialment.
Encara més: la CUP vol aparentar que seran ells els guardians de les essències progressistes en una aliança de quatre partits. Per la resta, les intervencions de les noves veus cupaires, com aquesta de Pellicer, mostren una cridanera incapacitat per canviar de discurs. En aquest sentit, imputen la decadència educativa o el retrocés del català a qüestions com el finançament, “l’Estat espanyol” o la covardia de Salvador Illa.
Ara bé, en àmbits municipals i rurals, la CUP flirteja amb les primeres crítiques al creixement demogràfic, és a dir, la immigració. Aquestes darreres setmanes vèiem la CUP de Girona condemnant la Catalunya dels deu milions. El problema d’aquest canvi de discurs és que es nota massa que és forçat.
Més notícies: