No només Ripoll: més ajuntaments reobren el debat de l'empadronament a Catalunya

L'adopció de criteris més estrictes per al padró per part de l'ajuntament de Ripoll va aixecar fa un any una gran polseguera. La premsa subvencionada va acusar Sílvia Orriols de dificultar el padró dels nouvinguts, i impedir el seu accés als serveis públics bàsics com la sanitat o l'educació. Institucions com el Síndic de Greuges, la Generalitat, el Govern central i fins i tot la UE es van unir a la campanya.

Després va transcendir que desenes d'ajuntaments, de diferents partits polítics, feien el mateix des de feia anys. Però el dubte ja estava sembrat.

El que els mitjans van qualificar de racisme és en realitat un major rigor en els protocols per garantir la seguretat i la bona gestió dels serveis públics. Recentment, altres ajuntaments han fet passos en aquest sentit.

Casos com el de Figueres o el de Martorell reobren el debat sobre el padró a Catalunya.

Embolic a Martorell amb el padró

L'alcalde de Junts a Martorell, Xavier Fonollosa, ha entrat en una guerra judicial per la seva rigorosa política de padrons al municipi. L'alcalde es va negar a registrar aquells que no acreditessin viure al municipi. Exigeix un contracte de lloguer, una escriptura de propietat o l'autorització del propietari de l'immoble.

Un grup de veïns afectats ha demandat l'ajuntament per incomplir la normativa estatal en aquesta matèria. La demanda ha estat admesa a tràmit pel jutjat. L'alcalde segueix en les seves tretze, i afirma que només rectificarà si un jutge l'hi obliga.

“Ocupar un immoble és un delicte, i això mai no pot generar drets”. És el principi bàsic que esgrimeix Fonollosa per justificar la seva decisió de no empadronar els okupes. “Les ocupacions s'han de combatre”, reitera, “però si un jutge considera que el país ha d'anar en aquesta direcció, acatarem la decisió”.

La llei estatal recull l'obligació d'empadronar fins i tot quan no es pot acreditar que una persona viu al municipi. Això inclou persones vulnerables com sense sostre, o que viuen en barraques o en caravanes. Però també permet explícitament la fórmula del domicili fictici, la qual cosa per a molts és un frau legalitzat.

Això ha portat que en diversos municipis l'ajuntament tingui multitud de persones empadronades en un mateix edifici. Això no només crea problemes de seguretat i incentiva l'ocupació, sinó que amenaça la gestió eficient dels serveis públics.

'No és feixisme, és sentit comú'

Qui també ha alçat la veu contra aquesta situació és l'alcalde de Junts a Figueres, Jordi Masquef. En una entrevista recent, ha defensat ser “més etruscs” amb la gestió del padró. I ha lamentat que el simple fet de dir-ho ja serveix “perquè et diguin com a mínim feixista”.

L'alcalde recorda que Figueres porta temps tirant del carro dels serveis socials a la comarca, “perquè tenim una bona xarxa”. Això ha convertit la localitat en pol d'atracció de les “externalitats negatives”. Per això assegura estar “fart” de ser “els pagafantes” de la comarca en serveis socials”.

Per això exigeix més control del padró, una cosa que el seu ajuntament ja porta temps fent. “Per empadronar-se cal disposar de tota la documentació, que un agent del padró s'encarrega de verificar”, ha explicat.

“No podem permetre les trampes”, afirma en el mateix sentit que l'alcalde de Martorell. “Això no és feixisme, és sentit comú”.

804 casos de frau en un any

El Punt Avui ha informat que l'ajuntament de Figueres va detectar 804 casos de frau en un sol any, el 2024. El mateix alcalde ha esclatat indignat. "El padró no pot ser un xec en blanc de drets i serveis per al primer que diu que vol ser empadronat".

Masquef torna a apel·lar al "rigor" i "comprovar que és cert que aquestes persones resideixen allà on diuen". La dada ha indignat també els veïns de Figueres, que aplaudeixen el rigor de l'alcalde i la seva decisió de donar de baixa a aquells que hagin comès frau.